21 de gener 2017

Èxode

Trobada a la xarxa


Malauradament, abunden les línies dibuixades sobre els mapes que indiquen separació, repartiment cínic, discriminació i abús.


Por desgracia, un exceso de líneas dibujan los mapas indicando separación, reparto cínico, discriminación y abuso.


 Recita: Isabel del Pilar Valero


https://esborrall.wordpress.com/2017/01/21/exode/

Rescatar el silenci
de viure, sense llar.
El greuge de tenir com
A origen les ombres de néixer
en ciutats grises, plenes
d'enderroc de guerres,
de fam, de deserts i holocaust.
Els qui van repartir
els privilegis del món,
badallen davant les aigües
que regurgiten el ball
enardit de la mort;
davant xarxes d'acer,
mutiladores de cames i de somnis.
Les meves paraules són sal,
mentre intento que la veu
bramuli a les orelles del món,
quan demano que algun dia
les petjades viatgeres els aixafin.
Així, potser, la trista desfilada
que les dibuixa aconsegueixi creuar
la frontera d’esculls, i trobi
les portes obertes de bat a bat,
en la terra promesa.
Només llavors, a les platges
de la nit i als filats del dolor,
onejaran garlandes.



http://alanochecer-pilar.blogspot.com.es/2017/01/exodo.html

Rescatar el silencio
de los que viven, sin hogar.
El agravio de tener como
origen las sombras de nacer
en ciudades grises, llenas
de escombros de guerras,
de hambre, de desiertos y holocausto.
Los que repartieron
los privilegios del mundo,
bostezan ante las aguas
que regurgitan el baile
enardecido de la muerte;
ante redes de acero,
mutiladoras de piernas y de sueños.
Mis palabras son sal,
mientras intento que la voz
brame en los oídos del mundo,
cuando pido que algún día
las huellas viajeras los aplasten.
Así, tal vez, el triste desfile
que las dibuja consiga cruzar
la frontera de arrecifes, y encuentre
las puertas abiertas de par en par,
en la tierra prometida.
Sólo entonces, en las playas
de la noche y las alambradas del dolor,
ondearán guirnaldas.


1 comentaris:

rebaixes

potser més pla l'escrit, la veu penetra fàcilment en la interioritat... Bones canonades disparades contra la cruesa del ser que permet aquesta font de disbarats : la mateixa humanitat... La prèdica justificativa no pot arribar al cor net... embruta amb seus dogalls prepotents la insulsesa de la societat malmesa que no reacciona vers el pecat imperdonable... anton

Gràcies!