01 de juny 2013

Arborada



L'Anton, ens recita un poema penjat recentment a Esborrall. Gràcies, Anton!


Anton, nos recita un poema colgado recientemente en Esborrall. ¡Gracias, Anton!


 



3 comentaris:

rebaixes

De vegades un necessita una carícia, de vegades un cop de surriac per que desperti... no és hora de dormir... és hora de viure, i viure plenament sense embulls, obrir els braços i caminar fins on sigui i mirar amb oberts com a plats i fer el crit, del SOC AQUÍ, o la paraula que porta la conversa en la que es parla de moltes coses sense profunditzar, per que aquest parlar ha de tenir continuitat i si en un moment ja s'ha dit tot, tot... com continuarem... // Intento tornar a predicar amb la meva veu... veure que dins l'ARBORADA hi cabem... que sens acull i sens mima, que sens dona el gotet d'aigua o del generós dolcet que empalaga... Hi tenim vida dins de l'arbriu...Donc, a viure... Anton.

Bazet França

Anton, no tinc paraules, simplement genial.
Pilar el poema es molt bo però la veu de l'Anton la fa encara millor.
Abraçades als dos.

Pilar

No, Anton. No és hora de dormir. Que ningú dormi, com diuen a Turandot.
Una abraçada, AMIC!

Estic totalment d'acord amb la teva percepció, Bazet. El millor d'un poema és que ens arribi al cor. La veu, la modulació l'entonació de l'Anton, és una sageta que es clava tot just al mig.
Gràcies!

Gràcies!