Em vaig topar amb Almena un dia en què em dedicava a veure el temps passar i em vaig endinsar en un carrer, que després vaig saber que era de Madrid, atreta per la nimietat d'un rètol. Vaig fer meu el missatge que semblava no dirigit a ningú, però el ressò que rebotava en les parets va formar, des de llavors, part de més d'una meditació personal.
Em vaig dir a mi mateixa que no havia de perdre el full de ruta, ja que potser res de semblant tornés a ocórrer en els dies en què el temps passa i jo l'observo meravellant-me de tot el que em surt a l’encontre.
Gràcies, Almena, per topar amb mi i obrir-me diverses portes en el teu espai, que a mesura que vaig coneixent em mostra múltiples horitzons cap als quals mirar.
És un privilegi poder sentir en aquest espai els haikús que vas escriure i que, segurament, ningú pot interpretar millor que tu.
Me topé con Almena un día en que me dedicaba a ver el tiempo pasar y me adentré en una calle, que después supe era de Madrid, atraída por la nimiedad de un rótulo. Hice mío el mensaje que parecía no ir dirigido a nadie, pero el eco que rebotaba en las paredes formó, desde entonces, parte de más de una meditación personal.
Me dije a mí misma que no debía perder la hoja de ruta, ya que quizás nada parecido volviera ocurrir en esos días en que el tiempo pasa y yo lo observo maravillándome de cuanto me sale al encuentro.
Gracias, Almena, por topar conmigo y abrirme diversas puertas en ese, tu espacio, que a medida que voy conociendo me muestra múltiples horizontes hacia los que mirar.
Es un privilegio poder oir en éste espacio los haikús que escribiste y que, seguramente, nadie puede interpretar mejor que tú.
Texto y aquí, como tesela imprescindible para ver la belleza del mosaico (Clicar en Hojas de otoño)
