Admiro els poemes i la prosa sense focs d’artifici, amb la intenció d’impressionar-nos, intentant amagar la manca de contingut.
Sento bens en dins la bellesa dels teus escrits, Víctor Verdú. Gràcies per compartir els teus somnis!
Admiro los poemas y la prosa sin fuegos artificiales, cuya intención es la de impresionarnos, intentando esconder la falta de contenido.
Siento muy adentro la belleza de tus escritos, Víctor Verdú. ¡Gracias por compartir tus sueños!
Lectura
UN SOMNI
Feia classe a tercer d'ESO però, deixant els alumnes sols, me n'he anat cap al riu. Prop de la prollancreda, emboirada, n'he trobat tres persones: un matrimoni gran que sovint llegeix el diari a la biblioteca del poble i una dona (una tia meva?). Buscàvem alguna cosa; potser hem canviat alguna frase. Quan ja marxàvem -ells davant meu, tres esquenes- un cercle de boira s'ha il-luminat al voltant d'un focus intensíssim. N'ha aparegut una dona morena, de cabellera llarga, que portava una copa de vi en una mà. Elengantment i lenta, s'asseia a l'herba, s'hi estirava, hi rodolava. M'ha guiat fins a l'ampla riba del riu, on tot de gent reposava a la grava i les parelles es besaven.
Dies enrere, al programa Versàtil d'Emun FM Ràdio, Vaig sentir la veu del poeta Víctor Verdú, tot recitant els versos d’un altre poeta Jordi Pàmias. Aquests estan recollits en “Plany fosc vora la mar”, i es troben a: Jordi Pàmias, La casa dels avis. Obra poètica I, Pagès Editors, 2011.
Em va agradar la sensació que vaig sentir en imaginar un poeta tot emmirallant-se en un altre. En aquell moment pensí que a les persones que seguiu aquest blog us agradaria tenir-ne accés al recital. Gràcies, Víctor, per la teva assequibilitat!
Días atrás, en el programa Versàtil de Emun FM Ràdio, oí la voz del poeta Víctor Verdú, recitando los versos de otro poeta Jordi Pàmias. Estos están recogidos en “Plany fosc vora la mar”, y se encuentran en: Jordi Pàmias, La casa dels avis. Obra poètica I, Pagès Editors, 2011.
Me gustó la sensación que tuve al imaginar un poeta reflejándose en otro. En aquel momento pensé que a las personas que seguís este blog os gustaría tener acceso al recital. ¡Gracias, Víctor, por tu asequibilidad!
Probablement necessitaria una vareta màgica amb la qual destriar la línia, massa fina, entre la realitat i la ficció de pensaments, idees i sentiments. S'han anat desdibuixant a mesura que anava vivint.
Amb la ploma i amb la veu,
una delìcia, què us creieu?
Delicadesa dont somriure,
d'eixes il·lusions es pot viure.
El primer per començar
no és GRIS, és OR DIAMANT.
El treatre n'és obert...
Avui el primer concert
Que sigui per bona festa.
Obres teló a la requesta.
Escoltar la teva veu
és com miracle del cel.
Un que admira ton treball
l'aplaudeix, caram, caram.
Felicitats, felicitats,
embadalit m'he quedat.
.............. Anton.
Gràcies, Sergi!
Capficada en l'audició d'un relat per la Sala de Lectura, no s'adonà que el sinistre personatge forçava la porta de l'arxiu. Impotent, L. B. Jefferies s'ho mirava des de la finestra.