El baix de la faldilla se m’havia tornat negre, sentia el foc als ronyons i, de tant en tant, una flama em mossegava el genoll. Em va semblar que les cordes que em lligaven ja estaven cremades. I aleshores va passar una cosa que em va fer estrènyer les dents: els braços i les cames se m’anaven escurçant com les banyes d’un cargol que una vegada havia tocat amb el dit, i a sota del cap, allà on el coll s’ajunta amb les espatlles, sentia que una cosa s’estirava i em burxava. I el foc xisclava i la resina bullia...Vaig veure que alguns dels que em miraven alçaven els braços i que altres corrien i topaven amb els que encara estaven aturats, i tot un costat de la foguera es va enfonsar amb una gran esquitxada d’espurnes, i quan el foc va tornar a cremar la llenya ajaguda, em va semblar que algú deia: és una salamandra. I em vaig posar a caminar damunt de les brases, molt a poc a poc, perquè la cua em pesava.
El bajo de la falda se me había vuelto negro, sentía el fuego en los riñones y, de vez en cuando, una llama me mordía la rodilla. Me pareció que las cuerdas que me ataban ya estaban quemadas. Y entonces pasó una cosa que me hizo apretar los dientes: los brazos y las piernas se me iban acortando como los cuernos de un caracol que una vez había tocado con el dedo, y bajo la cabeza, allí donde el cuello se junta con los hombros, sentía que una cosa se estiraba y me hurgaba. y el fuego chillaba y la resina bullía...Vi que algunos de los que me miraban alzaban los brazos y que otros corrían y topaban con los que todavía estaban quietos, y un lado de la hoguera se hundió por completo con una gran salpicadura de chispas, y cuando el fuego volvió a quemar la leña inclinada, me pareció que alguien decía: es una salamandra. Y me puse a caminar encima de las brasas, muy despacio, porque el rabo me pesaba.
Probablement necessitaria una vareta màgica amb la qual destriar la línia, massa fina, entre la realitat i la ficció de pensaments, idees i sentiments. S'han anat desdibuixant a mesura que anava vivint.
Amb la ploma i amb la veu,
una delìcia, què us creieu?
Delicadesa dont somriure,
d'eixes il·lusions es pot viure.
El primer per començar
no és GRIS, és OR DIAMANT.
El treatre n'és obert...
Avui el primer concert
Que sigui per bona festa.
Obres teló a la requesta.
Escoltar la teva veu
és com miracle del cel.
Un que admira ton treball
l'aplaudeix, caram, caram.
Felicitats, felicitats,
embadalit m'he quedat.
.............. Anton.
Gràcies, Sergi!
Capficada en l'audició d'un relat per la Sala de Lectura, no s'adonà que el sinistre personatge forçava la porta de l'arxiu. Impotent, L. B. Jefferies s'ho mirava des de la finestra.