Les seqüències de la llum

Coberta del llibre

Autora: Isabel del Pilar Valero Herrera 

Primera edició: Octubre de 2023 

ISBN: 978-84-127433-5-7  

Editorial Comte D'Aure 

Algú em va parlar d’una activitat que es feia als nens perquè entenguessin els moviments de la llum i les seqüències que originaven. Consistia a dibuixar la silueta d'un ocell en un paper i després retallar-la per enganxar-la al vidre d'una finestra. A la paret on es reflectia l'ombra de la silueta es dibuixava una gàbia i així s'aconseguia l'efecte d'un ocell engabiat. A mesura que el dia avançava i el sol canviava de posició, l'ocell es movia per la gàbia fins a sortir-ne. 

El coneixement d'aquesta activitat, tan màgica, m'ha acompanyat al llarg dels anys i he intentat dur-la a la pràctica en aquest recull de poemes.

Tot comença amb un moviment de llum sobre paraules reflectides en una epidèmia de silenci. La llum, aparentment invisible que s'hi reflexa, es trasllada des d'una ombra interior, sorollosa com el brunzit de vidres, fins a una claredat exterior plena d'ecos d'aigua que es buiden. En aquesta translació, el que signifiquen es torna transparent. La foscor traspassa el pòrtic de llum i es delita de colors complementaris. És aleshores que la vida s'omple de calma.

Fragment poètic:

L'instant precís 

 en què la lluna 

nova obrí una escletxa, 

un caramull d'imatges 

es deia i es desdeia. 

             Tindré una veu nova 

        per poder dir-les? 

Recita: Isabel del Pilar Valero Herrera 

Text del poema recitat:

Silenci difús,

vindica l'udol del part.

Amor immustigable

en llum de retorn.

Torno a la mare,

llum primera,

abans que li esdevingui

l'absència de cos,

se submergeixi en iceberg

i un tel d'oblit li trenqui l'equilibri.

Cruixit d'aigua

reposa en volta tancada

que vermell i negre abraça.

No marxis.

Traducción al castellano por la autora:

Silencio difuso,

vindica el aullido del parto.

Amor inmutable

en luz de regreso.

Vuelvo a mi madre,

luz primera,

antes de que la ausencia 

de su cuerpo se imponga

se sumerja en iceberg

y un velo de olvido le rompa el equilibrio.

Crujido de agua

reposa en bóveda cerrada

que rojo y negro abraza.

No te vayas.

"Les seqüències de la llum" explora la relació entre la llum, la paraula i la memòria. A través de la lectura, l'autora convida el lector a un viatge introspectiu, on la foscor i la claror es fonen en una dansa poètica.

Finestra oberta al vol dels ocells

 

Autora: Isabel del Pilar Valero Herrera

Primera edició: Setembre de 2021 

ISBN:  978-84-124034-2-8

stonberg editorial 

Refilada d’ocells obre el capvespre. Tot s’atura en corredisses espirals i harmonies que neixen d’ecos antics. El so d’una trompeta amida el silenci en compàs d’espera i l’espai s’omple de metàfores que mussiten elegies.

En el fons blanc de les pàgines, les paraules volen en tres seccions o moviments. Un repertori variat de vers lliure i prosa poètica juga a crear imatges i fa ressò de grans compositors, músics i poetes que es van inspirar en les aus:  Lorca, que va sentir plorar la guitarra; Messiaen (Le merle noir), basat en el cant de la merla; Vivaldi (Il gardelino), recrea el cant de la cadernera; Beethoven (Simfonia n. 6, segon moviment), on el cant de les aus s'identifica amb diversos instruments o Pau Casals que va fer universal la cançó popular: El cant dels ocells.

Imagineu aquest llibre com una partitura on la poesia és la punta refinada i erigeix una casa en què el silenci senyoreja.

El meu pare em va ensenyar que aquest, el silenci, era la part més important de la música i convertia la respiració en un sospir.

"La negra és un sospir, la corxera mig i la semicorxera un quart", deia.

I, sospirant, harmonitzava la meva oïda que l’evoca en aquest recull.

Català: Pili Garcia 

A encesa de llum 

La vida s'amaga darrere d'una apagada, d'un dia per l'altre; s’expandeix, vaga, imprecisa, i s’endinsa plenament en l'interrogant que ressona més enllà de la pregunta. Atordeix sentirlo i obliga a encongirte com una crisàlide, espantada en pensar que els fils de seda es trenquin abans que es completi la transformació. La mala ventura desterra el centelleig brillant darrere de la boira dels ports i evoluciona a derives vagues i imprecises, que encaminen els solcs de dies edènics, cap a altres més foscos.

La nit avança rumb a una aurora incerta; en els vidres del finestral es reflecteix l'esclat de les llums que s'encenen i recorden petites cuques de llum que capten poderosament l'atenció. La brillantor titil·lant obre la porta a una lucidesa insospitada que escriu, amb cal·ligrafia reveladora, discursos envejables. Paisatges llunyans, fins llavors diluïts en el color de la boira, es mostren a uns ulls que s'engrandeixen amb la troballa. La cadència i complexitat dels millors poemes, fiblen l’oïda i allà on reposa la bellesa, se sensibilitza el tacte de les muses, lliurades a una nova simfonia creativa. La preciositat paisatgística de les emocions, que es barregen en l'alquímia primigènia, es configura i encén un monòleg interior que retorna l'alè robat i traça un camí cap endavant en la nova percepció, oberta, misteriosa, que fermenta. L'aire al ça el vol en una metàfora permanent tot seguint el rumb incandescent de llums i ombres que es ramifiquen amb significats afegits. Llavors t’abandones al gaudi dels vius matisos que es creuen, en íntim gest d’abraçar los, i deixes que ocupin tot l’espai.

Castellano:Isabel del Pilar Valero

Al anochecer (Traducido por Isabel del Pilar Valero Herrera)

La vida se esconde tras un apagón, de un día para otro; expandiéndose de una forma vaga e imprecisa, y adentrándose de lleno en el interrogante que resuena más allá de la pregunta. Aturde al oirlo y hace que te encojas como una crisálida, asustada al pensar que los hilos de seda se rompan antes de completetar la transformación. La mala ventura destierra el destello brillante tras la bruma de los puertos y evoluciona a derivas vagas e imprecisas, que encaminan los surcos de días edénicos, hacia otros más oscuros.

La noche avanza hacia una aurora incierta; en los cristales del ventanal se refleja el estallido de las luces que se encienden y recuerdan a pequeñas luciérnagas que captan poderosamente la atención. Su brillar titilante abre la puerta a una lucidez insospechada que escribe, con caligrafía reveladora, discursos envidiables. Paisajes lejanos, hasta entonces diluidos en el color de la niebla, se muestran a unos ojos que se agrandan con el hallazgo. La cadencia y complejidad de los mejores poemas, se susurran oído y allí donde reposa la belleza, se sensibiliza el tacto de las musas, entregadas a una nueva sinfonía creativa. La preciosidad paisajística de las emociones, que se mezclan en la alquimia primigenia, se configura encendiendo un monólogo interior que devuelve el aliento robado y traza un camino hacia adelante en la nueva percepción, abierta, misteriosa, que fermenta. El aire alza el vuelo en una metáfora permanente siguiendo el rumbo incandescente de luces y sombras que se ramifican con significados añadidos. Entonces te abandonas al disfrute de los vívidos matices que se cruzan, en un íntimo gesto de abrazar los, y dejas que ocupen todo el espacio.

De 18 a 24

Aquest llibre és pura vida!

Autor: Carles Figueras Calvo
Primera edició: març del 2019 (Bilingüe)
ISBN: 978-84-949506-7-4

Edicions Tremendes

El poemari és el retrat en primera persona de la il·lusió del mesos previs, de les nits en vetlla, les sorpreses i els nous aprenentatges que suposa el dia a dia amb la mainada. De 18 a 24, doncs, ens acosta a la visió que l’autor té de la paternitat i ens apropa als moments més tendres i els no tan tendres de la quotidianitat amb mainada.
Es tracta doncs d’un llibre que, sens dubte, farà de mirall a molts pares que han passat ja per aquesta vivència i obrirà noves mirades a qui encara hagi de passar per aquesta experiència.

Mesos abans: Vuité

Eres petit,
tan repetit
que feia por
d'agafar-te.

Rere la por,
sols el desig
de collir-te
a cada instant.

Ara, més gran,
-vora divuit mesos-,
ets repetit,
però ja no tant.

Català

Octavo

Eras pequeño,
tan pequeño
que daba miedo
cogerte.

Tras el miedo,
solo el deseo
de tomarte
a cada instante.

Ahora, más grande,
-casi dieciocho meses-,
eres pequeño,
pero ya no tanto.


Castellano

Sinuositats plaents

Fusió Musical No Límits

Mon Sierra (veu) i Mar Navarro (piano), formen el grup Fusió Musical No Límits. Un dia, em van proposar posar-li veu i música a alguns dels meus poemes. Com podeu imaginar vaig acceptar, agraïda.

Avui, després d'un temps d'aturada, actualitzo aquest blog amb il·lusió, veu i música.

El poema cantat, forma part del poemari: Per camins de cintres. Guanyador del XVII concurs de poesia, Sra. Josefina Oliveras.

Mon Sierra (voz) i Mar Navarro (piano), forman el grupo Fusió Musical No Límits. Un día, me propusieron ponerle voz y música a algunos de mis poemas. Como podéis imaginar acepté, agradecida.

Hoy, tras un tiempo de descanso, actualizo este blog con ilusión, voz y música.

El poema cantado, forma parte del libro de poemas: Per camins de cintres. Ganador del XVII concurso de poesía, Sra. Josefina Oliveras. 

 Poema cantat per Fusió Musical


 Poema recitat en castellà per Pilar Valero


Text

Paradisos frueixen els meus sentits
i creen il·lusions fugaces,
en recordar els traços harmoniosos
de sinuositats plaents.
En la pau del delit,
barreja d'un allau de sensacions
que m’embriaguen
amb l’aroma d'eucaliptus,
em submergeixo.
El meu cos s’hi entrega;
assaboreix la follia i besa
el límit del caos i el vertigen
que nia en les aigües
on les dualitats s'unifiquen.


Paraísos disfrutan mis sentidos
y crean ilusiones fugaces,
al recordar los trazos armoniosos
de sinuosidades placenteras.
En la paz del deleite,
mezcla de un alud de sensaciones
que me embriagan
con el aroma de eucalipto,
me sumerjo.
Mi cuerpo se entrega;
saborea la locura y besa
el límite del caos y el vértigo
que anida en las aguas
donde las dualidades se unifican.

Traducció: Isabel del Pilar Valero

Tessel·les: Recital musicat al programa El mirall, de Ràdio Sant Feliu

Autor: Isabel del Pilar Valero Herrera 

Editorial: Editorial Gregal

ISBN: 978-84-17660-22-2

Resum:

El quotidià forma la trencadissa del temps, que és casa meva.

Tessel·les multiformes, cromàtiques, contigües i en línia recta, tot ho delimiten. Entonen lletanies. Es projecten en l’aire.

El record tremola en la intersecció on la màgia esclata, mentre el sol degoteja en la nuesa original que transita l’herba. Tant se val si res no se celebra. Sempre hi ha una mènada amb un càntir ple d’aigua celeste i vibra el món sobtat i renascut.  

Els pensaments fan travesses. Caminen, lents i imprecisos. Enrajolen cromatismes en mapamundis sense ruta, on reguers de tinta prenen volada més enllà del que són; a prop del que significa el ris de les onades o l’olor de prunes que encatifen la terra.

Els versos dansen, isolats. Amb el temps, amb la mandra. Amarats d’aromes que s’enganxen.

Podeu trobar la informació del programa de ràdio aquí:

https://esborrall.wordpress.com/2019/05/14/tesselles-a-el-mirall-de-radio-sant-feliu/

 Recital, acompanyada de la música de Andrés Cabanillas.

Petons / Besos

Trobada a la xarxa

Rescato un escrit que formava part del blog: A encesa de llum, abans que el protagonitzés el cine. L'any 2012, Pili García, conductora del programa Versàtil, d'Emun FM, utilitzava els textos que jo escrivia, per introduir el programa literari.

Rescato un escrito que formaba parte del blog: A encesa de llum, antes que lo protagonizara el cine. En el año 2012, Pili García, conductora del programa Versátil, de Emun FM, utilizaba los textos que yo escribía, para introducir el programa literario.

 Llegeix: Pili García


Texto:

Petons. Petons de colors, en un cartell, que ens arrenquen el somriure ingenu. Petons dins d'una bella el·lipsi, gairebé faula, que mostra el discórrer de la sempiterna frescor del temps. Petons que liben el dolç verí d'un primer amor. Petons en blanc i negre que ens deixen bocabadats. Petons invisibles, que travessen abrils no expressats, esfilagarsant-se en el despertar d'un somni. Petons que permeten somiar despertes a unes vides que s'aglutinen, hipnotitzades, per la llum que els projecten. Petons que fugen cap a una destinació, deixant enrere el futur incert. Petons que fan mal, plens de adéus. Petons de pare sense fill. Petons de fill sense pare. Petons d'amic, somriure còmplice. Petons de cinema, allotjats en la nostra ment. Petons de Bécquer, que reclamen preu. Petons additius, que estarrufen la pell. Petons robats i després retornats. Petons elèctrics que condueixen emocions. Petons nostàlgics, viscuts una i altra vegada. Petons prohibits, atresorats, convertits en el millor dels regals. Petons màgics on s'acumulen notes musicals i el plor vibra. Petons.

Besos. Besos de colores, en un cartel, que nos arrancan la sonrisa ingenua. Besos dentro de una  hermosa elipsis, casi fábula, que muestra el discurrir de la sempiterna lozanía del tiempo. Besos que liban el dulce veneno de un primer amor. Besos en blanco y negro que nos dejan boquiabiertos. Besos invisibles, que atraviesan abriles no expresados, deshilachándose en el despertar de un sueño. Besos que permiten soñar despiertas a unas vidas que se aglutinan, hipnotizadas, por la luz que los proyectan. Besos que huyen hacia un destino, dejando atrás el futuro incierto. Besos que duelen, llenos de adioses. Besos de padre sin hijo. Besos de hijo sin padre. Besos de amigo, sonrisa cómplice. Besos de cine, alojados en nuestra mente. Besos de Bécquer, que reclaman precio. Besos adictivos, que erizan la piel. Besos robados y después devueltos. Besos eléctricos que conducen emociones. Besos nostálgicos, vividos una y otra vez. Besos prohibidos, atesorados, convertidos en el mejor de los regalos. Besos mágicos donde se acumulan notas musicales y el llanto vibra. Besos.

Ser i fer barri

Vídeo: Mireya Aguilar Valero

El passat divendres, 19 de juny, vaig pregonar la Festa del Barri de Sant Julià. Agraeixo a l'AV que hagin pensat en mi. També agraeixo la presència de la gent que hi va assistir.

El pasado viernes, 19 de Junio, pregoné la Fiesta del Barrio de Sant Julià. Agradezco a l'AV que pensaran en mi. También agradezco la presencia de las personas que asistieron.

https://esborrall.wordpress.com/2015/06/20/ser-i-fer-barri-prego-festes-del-barri-sant-julia/

Mirada

El passat dimecres, 2 d'abril, es va presentar al Casal del Metge, de Barcelona, el llibre "Autisme: Trenquem el silenci amb la poesia".

L'acte va estar conduït admirablement i encertada per Marta Pérez i Sierra i Eduard Miró Saladrigues.

El Projecte Àghata, del qual us vaig parlar dies enrere, està donant els fruits més saborosos. Marta, Gabriel, Eduard, Víctor, gràcies per donar-me l'oportunitat de formar-ne part. FELICITATS!

El pasado miércoles, 2 de Abril, se presentó en el Casal del Metge, de Barcelona, el libro "Autisme: Trenquem el silenci amb la poesia".

El acto estuvo conducido admirable y acertadamente por Marta Pérez i Sierra y Eduard Miró Saladrigues.

El Proyecto Àghata, del qual os hablé días atrás, está dando los frutos más asbrosos. Marta, Gabriel, Eduard, Víctor, gracias por darme la oportunidad de formar parte de él. ¡FELICIDADES!

Mirada

Quan els teus ulls m'escolten,

les pupil·les rossolen, lentament,

tot travessant les meves.

Somrius i fons

el gebre d'un temps sense hores;

i deixes que et guiï mentre

em calo en el teu misteri.

Donem l'esquena

a paraules esvaïdes,

clausurades en íntims sojorns,

que forgen els llums blanquins

del discurs espectral.

Recorrem junts

platges de sorra blanca

que ens allunyen de

laberints de fum, de la

fragilitat perduda,

del mar ignot, que t'aïlla,

pas a pas, sense presses.

Cuando tus ojos me escuchan,

tus pupilas se deslizan, lentamente,

traspasando las mías.

Sonríes y derrites

los icebergs de un tiempo sin horas;

te dejas guiar y

me adentro en tu misterio.

Damos la espalda

a palabras desvanecidas,

clausuradas en íntimas estancias,

que fraguan las luces cenicientas

del discurso espectral.

Recorremos juntos

playas de arena blanca

que nos alejan

de Laberintos de humo,

de la fragilidad perdida,

del mar ignoto, que te aísla,

paso a paso, sin prisas.

Música

Trobada a la xarxa

Andrés CV, és un compositor i pianista que he conegut fa poc. M'agrada molt una de les seves composicions, "Gotas de lluvia", així que m'he atrevit a demanar-li que me la deixés i generosament ho ha fet.

He triat una de les parts que la componen i l'he afegit com a fons al poema que us recito avui. No és usual que nuï música i lletres, però he pensat que igual i us agrada conèixer-lo. Espero i desitjo que us resulti agradós.

Gràcies, Andrés!

Andrés CV, es un compositor y pianista que he conocido hace poco. Me gusta mucho una de sus composiciones, Gotas de Lluvia, así que me he atrevido a pedísela prestada y generosamente lo ha hecho.

He escogido una de las partes que la componen y la he añadido como fondo al poema que os recito hoy. No es usual que anude música y letras, pero he pensado que tal vez os guste conocerle. Espero y deseo que os sea grato.

¡Gracias, Andrés!

La peça musical podeu escoltar-la sencera (podéis escuchar la pieza musical entera) aquí: 

https://soundcloud.com/user659215775/gotas-de-lluvia

Català


Castellano


Text en català:

Música, és quelcom més que una paraula
escrita sobre un paper. És sentiment,
poema silenciós que m'arriba, tot brunzint,
en un majestuós vol, entre els plecs de l'aire.
Arboradura de cantussol on brilla la lluerna,
mentre el cant apaivagat dels grills
xiula a la cúpula incendiada.
Sis gargots la componen
i un accent, amb harmoniós aleteig la dibuixa
enmig d'un degotim de silencis.
Esclafit d'aigua, melodiosa temprança,
còctel ambrosíac de so i de temps,
cor de l'alba i de l'ocàs,
balafiu d'acords, que estremeixen
amb la cal•ligrafia arrenglerada de l’arpegi.

Texto en castellano:

Música, es algo más que una palabra
escrita sobre un papel; es sentimiento,
poema silencioso que me llega, susurrante,
en majestuoso vuelo, entre los pliegues del aire.
Arboladura de sonido donde brilla la luciérnaga,
mientras el canto apagado de los grillos
silba en la cúpula incendiada de la noche.
Seis letras la componen
y un acento, con harmonioso aleteo la dibuja
en medio de un derroche de silencios.
Chasquido de agua, cantarina templanza,
cóctel ambrosíaco de sonido y tiempo,
corazón  del alba y el ocaso,
derroche de acordes que estremecen
con la caligrafía sucesiva del arpegio.

Pilar Vh

Perucho

Marta Pérez Sierra, recita un del poemes recopilats amb el nom "Besllum", amb què vaig obtenir el premi local Antoni Massanell. Gràcies, Marta!

Marta Pérez Sierra, recita uno de los poemas recopilados bajo el nombre "Besllum", con el que obtuve el premio local Antoni Massanell. ¡Gracias, Marta!

Recita: Marta Pérez Sierra

Temps amb sordina.
L’Aura Picuda entona

el  cant inaudible;

rèmora de

lletanies astracanades

surten al pas.

Abocada al brocal de la salmòdia,

l'au del paradís.

La Hac / La Hache

Pau, és el més jove de la sala i cada dia llegeix millor. El seu avi, l'Anton, m'ha fet arribar la lectura d'un dels contes que hi ha al recull "El món de les Rialles". M'he quedat corpresa i sorpresa en comprovar l'evolució que ha fet des de la seva primera lectura. També valoro i agraeixo la tria que n'ha fet, ja que és un dels contes més llargs i difícils per a la seva edat. Gràcies, Pau!!!

No us perdeu la lectura: Cuchara tenedor.

Pau, es el más joven de la sala y cada día lee mejor. Su abuelo, Anton, me ha enviado la lectura de uno de los cuentos contenidos en la recopilación "El mundo de las carcajadas". Me he quedado atónita y sorprendida al comprobar la evolución experimentada desde la primera lectura. También valoro y agradezco que haya escogido uno de los cuentos más largos y difíciles para su edad. ¡Gracias, Pau!

No os perdáis la lectura: Cuchara tenedor.

La Hac estava molt trista. Es preguntava per què l’havien inventada i la feien participar en un abecedari, si només servia per acompanyar altres lletres. Quin desencís sentia quan els mestres la descrivien: “Aquesta és la lletra hac, i és muda”. I era cert. Fins i tot en el seu nom sobrava.

Un dia va decidir fer-se invisible. Se li va trencar el cor en veure que ningú la va trobar a faltar. En sortir de l’escola, però, els nens que jugaven no van poder riure. Com havien de fer-ho si havia desaparegut el so que feia possible les rialles? La A, la E i la I, la O i la U, sense ella, es quedaven sense l’onomatopeia que les feia més felices.

Buscaren la Hac per tot arreu; era imprescindible que la trobessin, si volien evitar que la tristesa envaís el món. La lletra, en adonar-se’n que era tan important com les altres, es sentí molt feliç. S’uní a la gola dels nens junt a les cinc vocals amb què els feia riure i els hahahahaha, hehehehehe, hihihihihi, hohohohoho i huhuhuhuhu, ompliren de nou els jocs de rialles.

Al dia següent, a l’escola els explicaren que quan la lletra muda es posava al darrere de la A i de la O, els permetia exclamar o admirar; quan es posava darrere de la E, podien cridar l’atenció d’algú. Les possibilitats d’aquella lletra semblaven no acabar-se mai.

La Hac va comprendre per què l’havien inventada i mai més va sentir-se inferior.

De blanc setí (Melangia/La seda negra)

Sandra D. Roig i Carles Figueres, en la presentació del llibre, amb el seu especacle: DUAL



Avui no em limitaré a llegir. Vull fer una de les meves “no ressenyes”, per parlar-vos del poemari de Sandra Domínguez Roig. Crec que val la pena conèixer-lo.

El blanc brilla amb incandescència lunar i la frescor renovadora d'un llenguatge carregat de nostàlgia i erotisme, matisat d’abstraccions grises i d'una sensualitat recòndita, que es vesteix de negre.
Observo una marcada inclinació cap al tel•lúric en l'intent de dialogar en solitud amb l'arquitectura intangible dels somnis. Mentre, els versos resplendeixen en la volta celeste, de vegades vetllada i altres vegades lluminosa, acompanyant el deambular de la metàfora.
El fonema es despulla en el llegit, amb delit, i es beu els matisos del color, endinsant-se en la lletania d'un altre motiu: el temps. Aquest és un líric "alter ego", una talaia des de la qual es veuen venir els paisatges de contorns difusos que ressalten l'existència efímera i circular del poema.
El seu cadent fluir m'ha impulsat a llegir-lo en veu alta, com s'estilava en temps antics, i després de la lectura personal, commoguda, us la mostro.


El blanco brilla con incandescencia lunar y la frescura renovadora de un lenguaje cargado de nostalgia y erotismo, matizado de ensimismamientos grises y de una sensualidad intimista, que se viste de negro.
Observo una marcada inclinación hacia lo telúrico en el intento de dialogar a solas con la arquitectura intangible de los sueños. Mientras, los versos resplandecen en la bóveda celeste, a veces velada y otras veces luminosa, acompañando el deambular de la metáfora.
El fonema se desnuda en lo leído, con deleite, y se bebe los matices del color, adentrándose en la letanía de otro motivo: el tiempo. Este es un lírico “alter ego”, una atalaya desde la que se otean los paisajes de contornos difusos que resaltan la existencia efímera y circular del poema.
Su cadente fluir me ha impulsado a leerlo en voz alta, como se estilaba en tiempos antiguos, y tras la lectura personal, conmovida, os la muestro.



Textos:

Melangia

Em degota l’enyor
pel pubis.
Vessa una llàgrima d’ivori,
rodona i blanca,
que m’ha pintat el teu nom.
Les illes ermes
sense el caliu
dels teus llavis.
Si tornes
abans no em venci la son,
t’estaré esperant
de setí.

La seda negra

Sepultaré la seda negra
a la calaixera
i així romandrà l’enyor.
L’absència és un glop d’absenta.
Se m’ha quallat l’amor
de dolç
i s’ha fet agre.

Jo poètic / Yo poético

Dies enrere va ser el meu aniversari i l'Anton em va regalar, una vegada més, la seva veu, tot interpretant un dels textos que he escrit. Gràcies, Anton!

Dias atrás fue mi cumpleaños i Anton me regaló, una vez más, su voz, interpretando uno de los textos que he escrito. ¡Gracias, Anton!

Recita l'Anton Fortuño

Vaig convergir amb una veu i la història que explicava i vaig volar, sota la volta celeste i més enllà, tot transcendint el tènue calor de l'horitzó, alhora que m’enervava l'olor de les herbes de la sabana. La imaginació fou bombolla en contacte amb el vent i els sentiments, còmplices dels sentits, cavalls a galop per paisatges edènics, plens de somnis, que m’estremien amb una càlida llum crepuscular. No vaig poder, ni tampoc vaig voler evitar, que una altra pell m’emboliqués a través dels lírics records fets paraula que evocaven, seduïen fascinaven i fins i tot feien mal, quan formes isotòpiques a l’hora d’entendre la vida allunyaven camins que, fins aleshores, es tocaven. Enrere quedaren, en el reflex de cada mot, la imatge idíl•lica d’enigmàtics paratges i el seu punt de llum ambre.

Vaig veure l’albada, al focus comú del sentiment perfecte que em fonia en la complicitat del paisatge femení, fruit de la inspiració de l'exotisme d'altres temps en què era normal que els hiverns ho cobrissin i tapessin tota la vida que guardava a l’interior. En les branques de l'arbre tremolaven les fulles, temoroses de caure al buit abans d'assaborir el fruit de l'amor al qual no tenien accés. Una barreja de vinagre i mel eren els seus silencis en el fons inabastable que emmarcava cada seqüència del recorregut, fins a desaparèixer en el delit d'un jo poètic.

El contacontes / El cuentacuntos

Portada i contraportada en què hi ha l'acròstic que forma part del conte
Portada y contraportada en la que está el acróstico que forma parte del cuento

Avui s'ha presentat el llibre 365 Contes. Esdevé d'una idea que va tenir Mònica. Obrí un blog i demanà col-laboració per tal de poder publicar un conte cada dia. Vam ser 137 les persones de parla catalana i castellana que ens vam afegir a la seva iniciativa. Gràcies, Mònica, per haver fet els passos de publicar el llibre! 

Us llegeixo el conte amb què he col-laborat en el vídeo de la presentació.

Hoy se ha presentado el libro 365 Contes. Nace a partir de la idea de Mònica. Abrió un blog y pidió colaboración para poder publicar un cuento a diario. Fuimos 137 las personas de habla catalana y castellana que nos incorporamos a su iniciativa. ¡Gracias, Mònica, por dar los pasos para que el libro se publicara!

Os leo el cuento con el que he colaborado en el vídeo de la presentación.

Contacontes

Texto

Cuentacuentos

En la foscor de l’enigma, il•luminada pels estels i les fogueres, al mig d’una rotllana, va néixer Contacontes. Posseïa el poder de l’oratòria i la imaginació i la seva veu era tan melodiosament encisadora, que ningú volia perdre’s cap ni una de les seves paraules. Aquestes, li brollaven de la boca seduint amb uns mons de somnis i un sens fi d’éssers inimaginables. No gosaven d’interrompre’l i quan guardava silenci, l’encoratjaven a seguir.

El món va ser molt diferent a partir de llavors. Naixeren més contacontes per tot arreu que domesticaren l’espai-temps i custodiaren la bellesa de gripaus i ànecs, la felicitat de prínceps molt especials i la singularitat dels mons on els animals s’humanitzen. Les persones van poder conèixer els contes des del seu naixement i s’inventà el joc d’escriure’ls. Es confeccionaren unes caixes màgiques i les ompliren de paraules, permetent que qualsevol les fes servir.

Al dia d’avui, la màgia que embolcalla els contes, viatja en el gaudi de la narració compartida.

365,

C reuen  el vel dels somnis.
O bro el bagul i allà són. Al
N ítid castell que homenatja
T radicions milenàries.
E l món fantàstic i
S ubtil, dins d’un nou orbe.

Una cançó / Una canción

Una vegada més, la meva veu acompanya a la de Pili García, en una nova lectura al programa Versàtil, de Emun Fm Ràdio. Gràcies, Pili!

Una vez má, mi voz acompaña a la de Pili García, en una nueva lectura en el programa Versàtil, de Emun Fm Ràdio. ¡Gracias, Pili!

Text

Pili García: Català


Pilar Valero; Castellano

UNA CANCIÓN

En el patio de butacas, una canción alerta mis sentidos y me eriza la piel. Aunque no entienda la letra, al oírla me visto con ella y me sienta como un guante. Reproduce su sonido, como si fuera un conjuro, asombrándome, al oir lo que no podía antes de conocerla. La escucho una vez y otra, sin cansarme, sintiendo que algo muy importante está plasmado en ella, paladeándola como si se tratase de un vino caro. Guardo silencio ante el verbo que se me adentra, temiendo que desaparezca el hechizo si no me concentro, especialmente en las emociones encontradas que me deja.
Bebo con ansia la melodía vocal, anclada en un tiempo que se escapa, pensando que el autor posee una gran capacidad para hacer sentir sus logros como si fueran propios o quizás sea la voz ardiente en poesía, la que cambia su condición genérica ayudada por los acordes musicales. Sensaciones ajenas se adueñan del sentimiento y me permiten recorrer los espacios del pentagrama, hasta lugares en los que nunca antes he estado.
Me estremezco, sabiendo que acompaña imágenes de extraños que se unen en un punto de partida, negándose nada más verse para poder ser ellos mismos. Les aquejan dolorosas imperfecciones, pero poseen virtudes destacables, lo cual les otorga vida y verdad.
Hay canciones que se gestaron para que las encontrase algún día y eso es lo único que importa.

Dualitat/Dualidad

Trobada a la xarxa

M'agrada el joc de miralls que fa possible la Pili Garcia, amb les seves lectures al programa Versàtil, cada dimarts de 8 a 9 del vespre, a l'emisora Emun FM Ràdio. Gràcies, Pili!


Me gusta el juego de espejos que hace posible Pili Garcia, con sus lecturas en el programa Versàtil, cada martes de 8 a 9 de la tarde, en la emisora Emun FM Ràdio. ¡Gracias, Pili!



Text


Pili Garcia


Pilar Valero

DUALIDAD

Los temores siempre están ahí, agazapados en su pausa ingrávida, tras la espesura de formas que se proyectan en la tela blanca de los sentimientos. Temo la obligación de asumir un rol camaleónico, dependiendo de los lugares por donde transite, dejando la mirada en el lodo de una ciénaga pesimista, alejada de una dimensión ideal.

Descorro velos dolorosos, descubriéndome en la sombra que me asfixia, apagando el ser formado por varios pareceres que deambulan, errantes, a lo largo y ancho de vastas extensiones, arquetipos de mi esencia. La mente crea estructurando el vacío hacia el que es fácil precipitarse, sin asideros que lo eviten. La presión hace difícil la auto reconciliación que permitiría el equilibrio entre el ser y la apariencia, encerrando lo simbólico en el silencio de multitudes desconocidas.

Tal vez la observación desde fuera evite que nada me lleve a ser lo que no soy y me permita deshacer nudos en el fluir de la existencia, trascendiendo del ego a un ser libre, cruzando puertas que no puede abrir cualquiera. Salir del abismo posibilita un punto final que libera de las cargas y enseña el destello que marca el brote del equilibrio.

A mitges / A medias

El programa de ràdio, Versàtil, ha decidit de llegir cada setmana un post del meu blog "A encesa de llum". Ho farà els dimarts de 8 a 9 del vespre i els dimecres al migdia, en aquest dial: http://emunfmradio.listen2myradio.com/

Us deixo un tast, que espero us agradi, així com la lectura en castellà.

El programa de radio, Versàtil, ha decidido leer cada semana un post de mi blog "A encesa de llum". Lo hará los martes de 8 a 9 de la tarde y los miércoles a mediodía, en este dial: http://emunfmradio.listen2myradio.com/

Os dejo una cata, que espero os guste, así como la lectura en castellano.


Text

Català, Pili García

A MEDIAS

Tengo la costumbre de volver a medias, para ver cómo caen las últimas horas que despiden el verano. Una parte de mí camina deprisa por la calle de la melancolía, describiendo lo que he vivido, antes de que la imaginación lo vea de otra manera. Abre la puerta a los días que se oscurecen; a las luces de las farolas reflejadas en las paredes a una hora temprana; al olor de la vendimia que deja las filas rectilíneas huérfanas de dorado; a la luna que empienza a hincharse tras la sonrisa tímida de los últimos días, suspendida en la oscuridad; a la lluvia y  las curvas de los vientos, escondidos al revolver la esquina. La otra se mece en el vaivén lento del desengaño de la ficción vivida, en la calle de los sueños, en las fotografías que inventó para encarcelarlos, en las letras antiguas que han cambiado y se leen de diferente manera...

Cada una me lleva por caminos distintos, mientras los recuerdos tiemblan, ¿o tal vez es el relente que los transita lo que me hace estremecer? Me siento tranquila en el refugio creado con la escritura y me dejo llevar hasta encontrarme, disfrutando la sensación que se despierta en mí de un mañana en forma de risas. Mis mitades al final se unirán sin saber dónde empieza una y termina la otra, mientras la mirada vaga entre ellas, hipnotizada por lo que veo a mi alrededor.

Color blanc / Color blanco

Girona: Temps de flors

Un altre color, el blanc, reflecteix els matisos de la veu de Pili. Aquesta cobreix d'empremtes el camí que em condueix a un parèntesi en què durant un temps escoltaré tan sols el so del vent. Us animo a que m'acompanyeu, després del parèntesi, enviant-me noves gravacions d'aquells fragments que us dibuixin un somriure. Estaré encantada de rebre'ls. Gràcies de nou, Pili!

Otro color, el blanco, refleja los matices de la voz de Pili. Esta, cubre de huellas el sendero que me conduce a un paréntesis en el que durante un tiempo escucharé tan solo el sonido del viento. Os animo a que me acompañéis, tras el parèntesis, enviándome nuevas grabaciones de aquellos fragmentos que os dibujen una sonrisa. Estaré encantada de recibirlos. ¡Gracias de nuevo, Pili!

Text

Català: Pili García

Pilar V.

COLOR BLANCO

Bajo la blancura, el calor asfixiante de un tango se desnuda sin acorde. Ondea la penumbra sin suspiro, se vuelve fría como el mármol y, concentrándose en una lucha inesperada, se rompe el abrazo del deseo.Los temores amordazan en la vereda del desencuentro, quedando en el aire, suspendidas, las siluetas de un naufragio, chorreando miedos. Las formas abatidas, encogidas, esperan un rescate que no llega y transitan por callesparalelas sin juntarse, como el agua y el aceite. La igualdad se pierde en el encuentro quebrado de ese mundo gélido, improvisado teatro de la venganza, donde se proyectan las sonrisas muertas antes de nacer; predominio de dunas que rompen la armonía de geografías humanas.
Pañuelos inmaculados se agitan en su huida hacia el gris, en un vuelo premonitorio depalomas, siempre presentes, que invade la grácil poesía inexistente. El sudario de la nieve que todo lo iguala, invoca el alivio del tiempo y de las fuentes secas, brota la melancolía de la metáfora que se desliza lentamente, en loprofundo de un verso, oculta en unas lágrimas.
Quise que este mundo no se acabara nunca a pesar del paisaje neutro, de sus calles veladas; de su entorno muerto, en mares sin espuma.

Color blau / Color azul

Girona: Temps de flors

Avui t'escolto de nou, Pili, i m'emmirallo en la teva veu, i la segueixo amb la meva, donant-li una forma diferent als pensament que un dia vaig dibuixar amb les lletres. Gracies, Pili!

Hoy te escucho nuevamente, Pili, y me reflejo en tu voz, y la sigo con la mía, dándole una forma diferente a los pensamientos que un día dibujé con las letras. ¡Gracias, Pili!

Text

Català: Pili García


Castellano: Pilar V.

Color azul

Reverberas, en los trazos de agua del recuerdo. En el balanceo cadencioso del interrogante, prisionero en los prismas colgantes de cristal azul. Me atrapa la belleza lenta e hipnótica, del poema visual que nace en la silente sinfonía inacabada de un destino. Las notas me encuentran y las acaricio, cautiva, en la elocuencia de un eco perdido en el que se deslizan, vaciando mis dedos, suavemente, como un murmullo.

Me adentro en el mar azul de noches sin sueños y errores imposibles, en el color del frío y la noche, hasta que una guirnalda de olas blancas recompone el tono de la vulnerable luz que mecen. Se abre paso un nuevo equilibrio que parecía inexistente.

El color mecido cambia, se vuelve paz y estalla, se distancia del silencio esparciéndose como una música nueva, clara y armoniosa que mitiga el dolor, creando connivencias donde duerme el azul.