Foto: Montserrat Masip
Continuo la feina d'omplir la sala de veus, amb la lectura que fa Anton Fortuño d'un dels seus poemes.
Aquest el va escriure per a l'acte de presentació del llibre: La dona pagesa de la guerra civil als anys 60, de Teresa Castelló Bou. Un treball de recerca que tinc el privilegi de fer-ne ressó en aquestes pàgines.
Gràcies, Anton, pel poema, ple de història i anècdotes. Felicitats per l'excelent declamació amb què ens apropes la cultura de les teves contrades.
Continúo el empeño de llenar la sala de voces, con la lectura de Anton Fortuño de uno de sus poemas.
Éste lo escribió para el acto de presentación del libro: La dona pagesa de la guerra civil als anys 60, de Teresa Castelló Bou. Un trabajo de investigación que tengo el privilegio de difundir en estas páginas.
Gracias, Anton, por el poema, lleno de historias y anécdotas. Felicidades por la excelente declamación con que nos acercas la cultura de tus parajes.
Lectura; Anton Fortuño
Escrit d’Anton Fortuño Sas.- T.E. – 18- 2-14
Ai, Maria, pagesa de la Ribera
on l’Ebre posa son crit i sa calma,
tu, menudeta de físic,
ets piràmide que s’alça
estimant el teu terral,,,
D’ell n’ets tu la seva ànima !!
Ressorgires de cruel guerra
naixent com bomba que esclata
impregnant-ne dins teu cos
l’arrel del terral sent-ne esclava.
Et feren la cara rodona
per que rellisqués tota llàgrima
i et taparen pits i cuixes
per que no exaltessis la pinassa.
Havies de ser perfecta, sensible,
senzilla, baixant sempre la cara
davant mirar d’innoble sàtir
que volia menjar carn a la brasa
i, tu patint, esclatant-te la pitrera
havent d’estimar qui et denigrava.
Sempre prop de les campanes
resant rosaris agenollada
sacrificant esperit, ment i cos
o en series endimoniada...
Si volies butlla de verge,
mantellina fins tapar-ne la cara
i arrossegar-te per altars i sagristia
com corderet que mai bala.
En festes majors vestit nou
a veure si l’amor amb tu balla
i quan la sardana o la jota et miren
ta gràcia per molts ulls innata
et regires com baldufa excelsa
que sap que partida guanya.
Però quan aquell noi que tu busques
davant de tothom al ball t’abraça,
ai, Maria, no abandonis el teu cos
si no vols ser rebutjada
pel mirar d’enveja que relliga
i pot fer-te desgraciada.
De treball, submergida fins a colzes
hores i hores d’inhumana surriagada...
La cabassola d’olives pleneta
amb dolor a esquena, genolls i cama
i les mans que no s’encantin
amb bon grapat que l’amo mal paga...
Al cap la desca de roba ben neta
que han de lluir els fills i el cap de casa.
Munyir cabres que volen arramblar-te...!
Calder ple per gallina que ou dava
i esmolar-te els dits collint herba per conills
que per festes posarien cuixa i llom a taula.
Et cuidaves de tot, de tot... Teu alè no s’arrua.
La família menja recapte i cassolada de fama.
I cuidar vells!! això si, treure ferums de pesta mala.
I sempre tu, amb febre, ser-ne l’escarràs de casa.
Valenta... Sense repòs... Moure, moure, moure...
A casa i al tros et desfàs... Mai cansada... !!!
Ai, Maria, si això és ser dona de la Ribera
que ens prengui avui mateix la riuada
per que varem sortir d’una guerra
i ara pau i amor no arriba... Tu, sempre esclava.
Esclava de tot quan t’envolta...
De ta carn que ser-ne lliure demana
Esclava i submisa ,callant teus deliris
davall de l’home que mana.
Qui et tracta com PERSONA... ?
Tu, a la cuina i al tros, ells a taula
de jocs, de divertiment, de decidir
el present i futur de teva casa.
L’amo sempre contra i sobre tu
per que sols val sa paraula
i quan del salador cau el tocino
tu poses pau i amor quan en manca.
I tens la bassa d’oli ben guarnida
i la carícia fas... dins renega la ràbia !!
Esclava...!!! A obeir a vells i joves,
ser-ne esposa, mare i criada...
Esclava ...!!! Callant al dia dia
i socorre a tots quan faci falta...
Esclava... !! Esperant que tot canviï
i et tractin com persona lliure
que teva vida puguis escriure
i lliurar-te per sempre de ser Esclava.
Un dia vindrà, Maria la pagesa
que siguis la PERSONA digna
que tes entranyes amb fe, demana...
Avui el segle corre com esperitat
i ja som als anys seixanta.
Podràs treure’t tot l’engorroniment
i a l’urna posaràs teva paraula
i decidir el present i el futur
tombant la truita ben tombada
igualant-te a germà, fill, avi i marit
lliurant-te del greuge que et mata...
Llençaràs ta vesta de vestimenta
i amb cos nu anar a la platja
i ser-ne amb amor i pau
la primera llibertària.
Un dia vindrà, pagesa Maria,
que seràs TU l’ama de Casa
assolint grau de PERSONA
i podràs triar ser Dona
que de la sexualitat guanya
i treballar per l’humanitat
parint el fill que ton ser clama.
Manant sempre del cos i esperit...
Sent lliure, lliure, lliure...!!! Maria estimada.
