No puc fer res més que sentir-me part de l'últim poemari de Marta Pérez Sierra. Tots i cada un dels versos reflecteixen la naturalesa femenina; un món interior que batega, carregat d'amor i vida.
Les seves frases m'han fet sentir l'aigua fèrtil que, mentre discorria, encenia els meus plecs més íntims, tan semblants als seus, a l’hora que convertia la nit en dia, es cobria fins als peus de gebre, creuava la boirina o m’encegava amb llum, ara resplendent, ara somorta.
Al costat de Marta he estat ràfega, rialles i llàgrimes, sirena, veu, cant, dol, i la seva poesia ha estat jo mateixa, de tant sentir-la meva.
No puedo hacer otra cosa que sentirme parte del último poemario de Marta Pérez Sierra. Todos y cada uno de los versos reflejan la naturaleza femenina; un mundo interior que late, cargado de amor y vida.
Sus frases me han hecho sentir el agua fértil que, en su discurrir, encendía mis pliegues más íntimos, tan parecidos a los suyos, mientras convertía la noche en día, se cubría hasta los pies de escarcha, cruzaba la neblina o me cegaba con luz resplandeciente o mortecina.
Junto a Marta he sido ráfaga, risas y lágrimas, sirena, voz, canto, duelo y su poesía ha sido yo misma, a fuerza de sentirla mía.
Jo era de pètals.
i res podrà tornar-me
a aquells dies humits
a aquelles nits de rou,
ni tan sols tu, mirallet
de fum de la memòria.
Jo era de pètals.
Lasciva, degotava vida,
papallones de robí,
venus prenyada d’aigua,
mare de peixos i larves.
El mar entre les cuixes.
La sal sota les ungles.
Ara sóc pedra
i ja no m’escarritxa el ventre
la refotuda regla.
Ara només sagnen
a dentades, les hores
d’insomni de la nit.
Ara sóc pedra
i d’aquí res, pols.
Yo era de pétalos.
y nada habrá que me devuelva
a aquellos días húmedos
a aquellas noches de rocío,
ni siquiera tú, espejito
de humo de la memoria.
Yo era de pétalos.
Lasciva, goteaba vida,
mariposas de rubí,
venus preñada de agua,
madre de peces y larvas.
El mar entre los muslos.
La sal bajo las uñas.
Ahora soy piedra
y ya no me desgaja el vientre
la maldita regla.
Ahora sólo sangran
a dentelladas, las horas
de insomnio de la noche.
Ahora soy piedra
y muy pronto, polvo.
Inspirada per l’art dels joglars moros, sense la restrictiva etiqueta d'espectacle infantil, Marta Pérez Sierra ens convida a endinsar-nos en la seva manera d’entendre la poesia, la il•lusió, la quotidianitat, el mite, l’amor..., en una lectura intimista i simbòlica.
Amb tots i cada un dels contes gaudim de vertiginosos camins que es recargolen en bafs d’aire fresc i ens eriçonen la pell, amb lletres que no són altra cosa que poesia en moviment, escrita en prosa. Un viatge indefinit a través de les emocions.
Els personatges de Bavastells, tornassolada i fantasiosa mimesi dels humans dins un teatrí imaginari que fusiona els contes amb la màgia, són novells, antics, directes; còmplices de qui acompanya els fils d’escriptura o les mans que els mouen i els insufla la vida.
Gràcies Marta, per l’amalgama intensa de creació personal, plena de sensacions reals (segurament) i imaginades.
Inspirada por el arte de los juglares moros, sin la restrictiva etiqueta de espectáculo infantil, Marta Pérez Sierra nos invita a adentrarnos en su manera de entender la poesía, la ilusión, la cotidianidad, el mito, el amor…, en una lectura intimista y simbólica.
Con todos y cada uno de los cuentos disfrutamos de vertiginosos caminos que se retuercen en vahos de aire fresco y nos erizan la piel, con letras que no son otra cosa que poesía en movimiento, escrita en prosa. Un viaje indefinido a través de las emociones.
Los personajes de Bavastells, tornasolada y fantasiosa mímesis de los humanos en un teatrillo imaginario que fusiona los cuentos con la magia, son nuevos, antiguos, directos; cómplices de quienes acompañan los hilos de la escritura o las manos que los mueve insuflándoles la vida.
Gracias Marta, por la amalgama intensa de creación personal, llena de sensaciones reales (seguramente) e imaginadas.
lectura del text
Dues raons de massa pes
Titella de fil de 75 cm. d’alçada.
Bruixa de cartró pedra, d’ulls, mans i pits enormes.
N’hi ha que se les operen, per reduir-les, si en tenen massa, o per afegir-ne i tenir-les més voluptuoses.
A mi, que em podien fer a la mida justa, ni poc ni massa, va i per fer una gràcia, me les fan enormes. Jo encara ric! Potser sí que van pensar que tota jo tan gran no me les podien fer petites, clar, si ja ho entenc, però és que topo amb tot. Tot el dia, ai que això, ai que allò. Ves, que emprenya una mica!
I aquest cosset d’allò més petitoi que m’han fet, escatimant roba. Que em surt la panxa!
Aquests constructors de titelles no s’hi fixen. No pensen! No entro a cap escenari. Quan em lloguen a la tele m’han de manipular entre dos o tres. Quina vergonya!
Quina manera d’estirar de mi! I no trobo parella! Enlloc. Només s’ha enamorat de mi un titella de dit, príncep de feltre, que me’l podia posar de pin a l’escot de la brusa.
He posat un anunci a la porta de Can Travi, al carrer d’Amargós 4. Cerco Gulliver, l’home muntanya, de la Fanfàrria.
Ahir es va presentar SMS, Sexe Mòbil Singular, de Marta Pérez i Sierra, a l'Agrícol, a Vilafranca del Penedès. Comparteixo la ressenya en què detallo com vaig percebre el poemari a l'hora de traduir-lo. També la lectura d'alguns dels poemes amb què vam gaudir, tot intercalant versos en la llengua original i la castellana. Sento no conèixer l'anglesa, a la qual també ha estat traduït, per poder mostrar-vos la musicalitat amb què sonen. Probablement al web de Marta trobareu algun vídeo i la podreu sentir.
Ayer se presentó SMS, Sexe Mòbil Singular, de Marta Pérez i Sierra, en el Agrícol, en Vilafranca del Penedès. Comparto la reseña en la que detallo como percibí el poemario al traducirlo. También la lectura de algunos de los poemas que disfrutamos, intercalando versos en la lengua original y la castellana. Siento no conocer la inglesa, a la cual también se ha traducido, para poder mostraros la musicalidad con la que suenan.
Probablemente en la web de Marta encontraréis algún vídeo y la podréis escuchar.
Ressenya:
Temps enrere vaig obrir un blog destinat a llegir tot tipus de textos . A més de llegir-los, cosa que em va ajudar a refermar la meva interpretació, em vaig atrevir a fer el pas de traduir-los, la qual cosa va enriquir el meu criteri en les llengües que conec des de petita. Llavors no podia imaginar que arribaria a traduir un poemari; molt menys que aquest seria eròtic.
El concepte erotisme té moltes accepcions, és un univers sense límits en el qual pots encendre't amb el besllum d’una silueta o apagar-te ofegada en una gota de semen. Personalment em decanto pel primer, descobert en els Poemes a Lesbia de Catul o els Poemes eròtics de Kavafis, que s'allunyen bastant de Sade ( Justine o Les dissorts de la virtut ), o de Pierre Louis ( Tres filles de sa mare), entre d’altres.
Menció a part es mereix l’admirada transgressora, Pauline Réage ( Anne Desclos ), que va acceptar el repte del seu amant i va demostrar que una dona podia calibrar-se amb l'idolatrat marquès de Sade, amb l’obra : Histoire d' O .
SMS, Sexe Mòbil Singular, és un poemari eròtic que m'ha enriquit en interioritzar-lo i interpretar-lo, la qual cosa considero important en la traducció. El fet de conèixer personalment l'autora, Marta Pérez Sierra, m'ha permès fidelitzar-me amb el seu vocabulari, el seu to i la seva expressió, molt diferent, de vegades, segons la versió lingüística. Els problemes que es presentaven es solucionaven tot buscant termes que respectessin la imaginació eròtica de Marta i la seva capacitat de mostrar temes " tabú" com:
El sexe entre adolescents
En el CD mil vegades
La mateixa cançó,
Ells,
Mil petons al seu so; ( ... )
El lesbianisme
No trenquem aquest silenci
Que em suat ambdues,
Calla’m ( ... )
La masturbació
Sense motiu
Els meus dits
Juguen
Amb els meus mugrons
Les relacions entre adults
Si m’adormo,
Desperta’m a petons
Entre les cuixes ( ... )
Puc afirmar que cap dels poemes són escandalosos, sinó ruborosos i el tracte que reben li dóna riquesa al lèxic .
La teva llengua
És foc en el meu sexe ,
Dius que destil•lo nèctar ( ... )
En traduir he adquirit més fluïdesa en el llenguatge, a més de comprovar que la lectura personal diferia de la de Marta en alguns versos i que no representava cap obstacle. No em va resultar difícil, però, vestir-me amb la màgia de transmetre curiositat cap a ells i descobrir en fer-ho engranatges del joc amorós desconeguts fins llavors .
Però Marta, Un fus? Per què no una vara o qualsevol cosa que se li assembli ? Us deixo amb la curiositat de buscar el poema que va gestar una de les moltes converses, plenes d'humor, que vam mantenir .
No cal dir que la premissa més important utilitzada en traduir ha estat la del respecte, la d'intentar guanyar matisos, en lloc de perdre'ls, la de deixar-me seduir per la delicadesa i les brillantors de Marta, dibuixats amb absoluta mestria, la d'observar des de lluny i fregar sense tocar, la d'aprendre d'ella i sentir-me premiada amb el gest del seu oferiment .
Si les persones que llegiu la traducció al castellà la valoreu dins d'aquest context i sentiu que el resultat és mínimament òptim, em sentiré satisfeta .
Gràcies, Marta !
Reseña
Tiempo atrás abrí un blog destinado a leer todo tipo de textos. Además de leerlos, cosa que me ayudó a afianzar mi interpretación, me atreví a dar el paso de traducirlos, lo cual enriqueció mi criterio en las lenguas que conozco desde niña. Por aquél entonces no podía imaginar que llegaría a traducir un poemario; mucho menos que éste sería erótico.
El concepto erotismo tiene muchas acepciones; es un universo sin límites en el que puedes encenderte con el trasluz de una silueta o apagarte ahogada en una gota de semen. Personalmente me decanto por lo primero, descubierto en los versos a Lesbia de Catulo o los poemas eróticos de Kavafis, que se alejan bastante de Sade (Justine o Les dissorts de la virtud), o de Pierre Louis (Tres filles de sa mare). Mención aparte se merece mi admirada transgresora, Pauline Réage (Anne Desclos), que fue retada por su amante y demostró que una mujer podía calibrarse con el idolatrado marqués de Sade en su obra: Histoire d’O.
SMS, Sexe Mòbil Singular, es un poemario erótico que me ha enriquecido al interiorizarlo e interpretarlo, lo cual considero importante en la traducción. El hecho de conocer personalmente a la autora, Marta Pérez Sierra, me ha permitido fidelizarme con su vocabulario, su tono y su expresión, muy distinta a veces, según el idioma utilizado. Los problemas que se presentaban se solucionaban buscando términos que respetasen la imaginación erótica de Marta y su capacidad de mostrar temas “tabú” como:
El sexo entre adolescentes
En el CD mil veces
La misma canción,
Ellos,
Mil besos al compás. (…)
El lesbianismo
Mantengamos ese silencio
Que rezuma entre ambas,
Acállame, (…)
La masturbación
Distraídos,
Mis dedos
Juegan con mis pezones
Las relaciones entre adultos
Si me duermo,
Despiértame a besos
Entre mis piernas (…)
Puedo afirmar que ninguno de los poemas son escandalosos, sino ruborosos y el trato que reciben le da riqueza al léxico.
Tu lengua
Es fuego en mi sexo,
Dices que destilo néctar. (…)
Al traducir he adquirido mucha riqueza en el lenguaje, además de comprobar que la lectura personal difería de la de Marta en algunos versos. No me resultó difícil, sin embargo, vestirme con la magia de transmitir curiosidad hacia ellos y descubrir al hacerlo engranajes del juego amoroso desconocidos hasta entonces.
Pero Marta, ¿Un huso? ¿Por qué no un mástil o cualquier cosa que se le parezca? Os dejo con la curiosidad de buscar el poema que gestó una de las muchas conversaciones, llenas de humor, que mantuvimos.
Huelga decir que la premisa más importante utilizada al traducir ha sido la del respeto; la de intentar ganar matices, en lugar de perderlos; la de dejarme seducir por la delicadeza y los brillos de Marta, dibujados con suma maestría; la de observar desde lejos y rozar sin tocar; la de aprender de ella y sentirme premiada con el gesto de su ofrecimiento.
Si las personas que leáis la traducción al castellano la valoráis dentro de éste contexto y sentís que el resultado es mínimamente óptimo, me daré por satisfecha.
¡Gracias, Marta!
lectura
CD
En el CD mil vegades
la mateixa cançó,
ells,
mil petons al seu so;
intuïció d’orgasme adolescent
gira en el CD. Cae la tarde, se temen las nueve y el adiós.
SOLEDAT
un mallot de estrellas diseñaría si yo la noche fuera para desnudarte después
i posar-les en una nit
només meva
Una nit també sense sexe, però meva.
LLIT
Si m'adormo,
desperta'm a petons
entre les cuixes
i després
puja fins als mugrons. Despertaré poco a poco, Con pereza. Te abrazaré. Placer por placer.
MAGRANA
Tu sexo una dulce granada: inseparable gusto de magnòlia y lima, de gozo y placer.
També...tast furtiu de...
taronja amargant.
Pérez i Sierra, Marta (2012-12-12). Si goso dir-li un mot d’amant (Catalan Edition) (Kindle Locations 345-351). iBuksgrup. Kindle
Edition.
La poesia de Marta Pérez Sierra, està feta de temps, de simbolisme, d’aire, d’aigua, d’anhel vital i de paisatges lunars en què la dona, a través del seu cos, connecta amb la creativitat del cicle de la natura. Ens arriba ben endins el seu univers, gestor de vida i de mort, alliberat en idees que ens aproximen al seu interior i emergeixen a la superfície brillant d'un mirall que ens reflecteix. Reneix i es fa visible en el silenci d'un acurat brodat de sentiments i emocions, que ens condueix a través de descobriments adormits i despertats a l'aurora i a l'ocàs, punts del dia en què floreix el seu discurs poètic-narratiu, amb què dota la dona d'una manera especial de relacionar-se amb l'home, més enllà de la passivitat a què la van relegar. En el temps intermedi planifica en una fase de somieig ancestral en la qual es nodreix la inspiració, arrelada amb el seu entorn i la seva intuïció. Aquesta última, té un paper rellevant en la forma i els paisatges humans d'uns versos, polifònics, sense cants de sirena, en què es defineix com "ésser". Al mateix temps ens sedueix amb la filigrana de la metàfora i la personificació íntima del pensament femení, totalment receptiu als canvis importants, en el gaudi del contacte amb el complement masculí. Res els separa en el procés creatiu, ni en les emocions que ballen abraçades en les estrofes nascudes individuals i lliures, creadores de l'ambient propici per a la sensibilitat.
La poesía de Marta Pérez Sierra, está hecha de tiempo, de simbolismo, de aire, de agua, de anhelo vital y de paisajes lunares en los que la mujer, a través de su cuerpo, conecta con la creatividad del ciclo de la naturaleza. Cala hondo su universo, gestor de vida y muerte, liberado en ideas que nos aproximan a su interior y emergen en la superficie brillante de un espejo que nos refleja. Renace y se hace visible en el silencio de un cuidadoso bordado de sentimientos y emociones, que nos conduce a través de descubrimientos adormecidos y despertados en la aurora y en el ocaso, puntos del día en los que florece su discurso poético-narrativo, con el que dota a la mujer de una forma especial de relacionarse con el hombre; más allá de la pasividad a la que la relegaron. En el tiempo intermedio planifica en una fase de ensoñamiento ancestral en la que nutre su inspiración, enraizada con su entorno y su intuición. Esta última, tiene un papel relevante en la forma y los paisajes humanos de unos versos, polifónicos, sin cantos de sirena, en los que se define como “ser”. Al mismo tiempo nos seduce en la filigrana de la metáfora íntima del pensamiento femenino, totalmente receptivo a los cambios importantes, en el disfrute del contacto con su complemento masculino. Nada los separa en su proceso creativo, ni en las emociones que bailan abrazadas en las estrofas nacidas individuales y libres, creadoras del ambiente propicio para la sensibilidad.
Sé que en aquest instant precís,
i no en cap altre,
tu m’estàs pensant.
Teclejo quatre mots escaients.
Les lletres, infinites,
s’estiren fins a abraçar-te.
Sé que en ese instante preciso,
en ningún otro,
tú me piensas.
Tecleo cuatro palabras oportunas.
Las letras, infinitas,
se estiran hasta abrazarte.
Lectura poema
He nuat les paraules tendres
en un pomell,
amb tanta traça,
que sembla un ram de romaní
amb una branqueta de canyella.
El llacet de setí color lavanda
és un interrogant.
He anudado las palabras tiernas
en un ramillete,
con tanta maña,
que parece un ramo de romero
con una ramita de canela.
El lacito de raso color lavanda
es un interrogante.
Lectura poema
Hortènsies al jardí
de l’insomni.
Espai buit dels meus anhels.
M’escric absent.
Llegeix-me
en el secret de les aigües
i en el mirallet de mà de la nit.
Hortensias en el jardín
del insomnio.
Espacio vacío de mis anhelos.
Me escribo ausente.
Léeme
en el secreto de las aguas
y en el espejito de mano de la noche.
Espero i desitjo que gaudiu de la interpretació magistral que en fa l'Anton.
Anton, nos recita el poema: "El aliento de la lluvia" del poemario inédito, "Si me atrevo a nombrarle con un nombre de amante", de Marta Pérez Sierra. Éste, recibió una mención especial como finalista en el I Premio de Poesia Jordi Pàmias.
Espero y deseo que disfruteis con la interpretacuón magistral que hace Anton.
Marta Pérez Sierra, ha publicat un nou llibre de poemes: Bocins. Serveixi com a mostra de la delícia que trobarem a dins el poema "Flirteig", que ens recita amb l'acompanyament de la música que li ha compost el Genís. Gràcies, Marta!
Marta Pérez Sierra, ha publicado un nuevo libro de poemas: Bocins (Pedazos). Sirva como muestra de la delícia que encontraremos dentro el poema "Flirteig" (Flirteo), que nos recita con el acompañamiento de la música que le ha compuesto Genís. ¡Gracias, Marta!
Dones D’heura neix de la trobada entre dues artistes: M. Rosa Vila, pintora, i Marta Pérez i Sierra, poeta. Com l’heura abraça el mur, en fusió íntima, així es van abraçar els versos de la poeta als quadres de la pintora, els van penetrar, van impregnar-los fins a tal punt que la pintura agafà el color de la paraula i la paraula el de la pintura, i es desdibuixaren els límits i en nasqué una creació nova, enriquida, que ara teniu a les mans.
Marta Pèrez Sierra: Done d’heura (pròleg).
Abans que s’acabès el març, vaig rebre un correu de Marta: T'envio un dels meus poemes recitats per la meva mare.
La meva mare ha estat actriu i directora de teatre amateur, coses de la vida no es va dedicar professionalment.
He pensat que potser t'agradaria posar a "Sala de lectura" aquest poema de "Dones d'heura". Només si t'agrada”.
Gràcies, Marta. M’has emocionat. Ha estat com un regal d’aniversari!
Mujeres De hiedra nace del encuentro entre dos artistas: M. Rosa Vila, pintora, y Marta Pérez y Sierra, poetisa. Como la hiedra abraza el muro, en fusión íntima, así se abrazaron los versos de la poetisa en los cuadros de la pintora, los penetraron, fueron impregnados hasta tal punto que la pintura tomó el color de la palabra y la palabra el de la pintura, y se desdibujaron los límites y nació una criatura nueva, enriquecida, que ahora tenéis en vuestras manos.
Marta Pèrez Sierra: Mujeres de hiedra (prólogo).
Antes de que Marzo acabase, recibí un correo de Marta: Te envío uno de mis poemas recitados por mi madre.
"Mi madre ha sido actriz y directora de teatro amateur y, cosas de la vida, no se dedicó profesionalmente.
He pensado que quizás te gustaría poner en "Sala de lectura" este poema de "Mujeres de hiedra". Sólo si te gusta ".
Gracias, Marta. Me has emocionado. ¡Ha sido como un regalo de cumpleaños!
Quan vaig llegir el llibre de contes de la Marta, "I demà l'Atzar", em va costar sortir de la màgia quotidiana en què es desenvolupen; fins i tot aquells en què l'ésser humà es metamorfoseja en qualsevol ésser, fill de la fantasia. Una fantasia diferent a la que coneixia fins ara, ja que em va crear la sensació que m'els creuaria en tombar qualsevol cantonada. Tal vegada l'atzar faci possible aquest encontre, com va fer possible l'encontre amb ella. Gràcies, Marta!
Cuando leí el libro de cuentos de Marta, "I demà l'Atzar", me costó salir de la magia cotidiana en que se desenvuelven; incluso aquellos en los que el ser humano se metamorfosea en cualquier ser, hijo de la fantasía. Una fantasía diferente a la que conocía hasta ahora, ya que me creó la sensación de que me los encontraría al revolver cualquier esquina. Tal vez el azar haga posible éste encuentro, como hizo posible el encuentro con ella. ¡Gracias, Marta!
Català
Castellà
DINS LES ONADES /DENTRO DE LAS OLAS (I DEMÀ L'ATZAR)
Quan la Júlia va nèixer, i prou que li costà nèixer, va estar plorant hores i hores sense que ningú sabés què tenia aquella criatureta. Amarada de sal de les seves pròpies llàgrimes s’anà fent una crosteta blanca i salada que la protegia i amortia el plor. Així passaren hores i més hores. Ella sola amb el seu plor dins del claustre de sal. Quan la llevadora la va anar a buscar per posar-la al pit de la mare, va haver de trencar la costra de sal, com qui closca un ou, i en fer-ho una onada de sal s’escolà entre els llençols del bressol…
La Júlia, parar de plorar, el que es diu parar, no va parar en mesos.
El seu pare la bressolava, i res.
La duia en braços, de passeig, pel passadís de casa, i res. Després pel carrer, i res; pel barri, per la ciutat, per les rodalies, i res. Fins que finalmente la va dur, per casualitat, vora la mar. Just en aquell moment va callar.
Cuando Júlia nació, y bastante que le costó nacer, estuvo llorando horas y horas sin que nadie supiera qué tenía aquella criaturita. Empapada de sal de sus propias lágrimas se fue haciendo una crostita blanca y salada que la protegía y atenuaba el llanto. Así pasaron horas y más horas. Ella sola con su llanto dentro del claustro de sal. Cuándo la comadrona la fue a buscar para ponerla en el pecho de la madre, tuvo que romper la costra de sal, como quien golpea un huevo, y al hacerlo una oleada de sal se coló entre las sábanas de la cuna ...
Júlia, parar de llorar, lo que se dice parar, no paró en meses.
Su padre la mecía, y nada.
La llevaba en brazos, de paseo, por el pasillo de casa, y nada. Después por la calle, y nada; por el barrio, por la ciudad, por los alrededores, y nada. Hasta que finalmente la llevó, por casualidad, cerca del mar. Justo en aquel momento calló.
Probablement necessitaria una vareta màgica amb la qual destriar la línia, massa fina, entre la realitat i la ficció de pensaments, idees i sentiments. S'han anat desdibuixant a mesura que anava vivint.
Amb la ploma i amb la veu,
una delìcia, què us creieu?
Delicadesa dont somriure,
d'eixes il·lusions es pot viure.
El primer per començar
no és GRIS, és OR DIAMANT.
El treatre n'és obert...
Avui el primer concert
Que sigui per bona festa.
Obres teló a la requesta.
Escoltar la teva veu
és com miracle del cel.
Un que admira ton treball
l'aplaudeix, caram, caram.
Felicitats, felicitats,
embadalit m'he quedat.
.............. Anton.
Gràcies, Sergi!
Capficada en l'audició d'un relat per la Sala de Lectura, no s'adonà que el sinistre personatge forçava la porta de l'arxiu. Impotent, L. B. Jefferies s'ho mirava des de la finestra.
