Fils de vidre

Foto: Carme Rosanas

Fotos: Miquel Àngel Vich Bonada

El passat dijous, 24 d’abril, a la biblioteca Tecla Sala, de l’Hospitalet, es va presentar el llibre “Fils de vidre”, de Marta Sempere.

Carme Rosanas, va presentar l’acte i les persones que hi intervindrien, des de la mesa, tot acompanyant l’autora.

Dies enrere vaig rebre la invitació de Marta a participar-hi, cosa que em va sobtar agradosament. 

Les intervencions poètiques, concretament 9, consistien a establir un diàleg amb els versos d’una de les part del llibre, estructurat en dues: Ditades i Empremtes; concretament de la segona. 

Als poemes de Ditades observem el pas de la vida i la capacitat de l’escriptora d’acostar-s’hi íntimament. Un somieig d’emocions i paisatges brillants.

Els d’Empremtes, que vaig llegir sense conèixer el altres, em van dur a una lectura acurada i també libèrrima en què vaig cercar i vaig trobar les ferides del temps, el difícil de nomenar, l’ombra de dies antics... I al mig de tot, el vol de la veu de Marta que embasta i dóna ritme i vida als versos.

Va ser una tarda poètica en què la poesia deixava entreveure el poder sobre els que hi érem. Gràcies, Marta, per haver-m’hi convidat!

FELICITATS, MARTA!!! 

El pasado Juves, 24 de abril, en la biblioteca Tecla Sala, de Hospitalet, se presentó el libro "Hilos de vidrio", de Marta Sempere .

Carmen Rosanas , presentó el acto y las personas que intervendrían, desde la mesa, acompañando a la autora .

Días atrás recibí la invitación de Marta a participar, cosa que me sorprendió agradablemente. 

Las intervenciones poéticas, concretamente 9, consistían en establecer un diálogo con los versos de una de las parte del libro, estructurado en dos : Ditades y Empremtes; concretamente de la segunda .

En los poemas de Ditades observamos el paso de la vida y la capacidad de la escritora de acercarse íntimamente. Una ensoñación de emociones y paisajes brillantes.

Los de Empremtes, que leí sin conocer los otros , me llevaron a una lectura cuidadosa y también libérrima en que busqué y encontré las heridas del tiempo , lo difícil de nombrar , la sombra de días antiguos ... Y en medio de todo , el vuelo de la voz de Marta que hilvana y da ritmo y vida a los versos .

Fue una tarde poética en la que la poesía dejaba entrever el poder sobre los que asistimos. ¡Gracias, Marta , por haberme invitado !

FELICIDADES , MARTA !

 lectura ditada


 lectura empremta



Ditada pàg. 22

No té sentit estar i no ser-hi
i ser-hi sense sentir,
romandre sense voler.
La presència, llevat del cos,
és molt més que la comprovació tàctil.
Potser és que ja ni em cals.
El carrer es fa estret i de pas avortat.
Somnio, ara,
aires transparents i voravies amples
on passejar a pas lent i sense pressa.
Assaciar-me d’una pausa,
en una coma, un punt i a part.
en un silenci.


Empremta pàg. 73

T'escric des de la posició caduca
de soldat a la reraguarda;
des de la meva matriu erma,
des del plor.
Àdhuc des de la meva alegria, la meva passió;
des de les rialles i acudits,
des de la genuïnitat de provocar-te
pessigolles al pensament sense tocar-te,
des de la meva fal.lera
per veure't somriure,
des de la meva guerrilla particular
per fer-te feliç.