Trobada a la xarxa
Dies enrere, al programa Versàtil d'Emun FM Ràdio, Vaig sentir la veu del poeta Víctor Verdú, tot recitant els versos d’un altre poeta Jordi Pàmias. Aquests estan recollits en “Plany fosc vora la mar”, i es troben a: Jordi Pàmias, La casa dels avis. Obra poètica I, Pagès Editors, 2011.
Em va agradar la sensació que vaig sentir en imaginar un poeta tot emmirallant-se en un altre. En aquell moment pensí que a les persones que seguiu aquest blog us agradaria tenir-ne accés al recital. Gràcies, Víctor, per la teva assequibilitat!
Días atrás, en el programa Versàtil de Emun FM Ràdio, oí la voz del poeta Víctor Verdú, recitando los versos de otro poeta Jordi Pàmias. Estos están recogidos en “Plany fosc vora la mar”, y se encuentran en: Jordi Pàmias, La casa dels avis. Obra poètica I, Pagès Editors, 2011.
Me gustó la sensación que tuve al imaginar un poeta reflejándose en otro. En aquel momento pensé que a las personas que seguís este blog os gustaría tener acceso al recital. ¡Gracias, Víctor, por tu asequibilidad!
Textos
PLANY FOSC VORA LA MAR
Tot moria en la pau
alta, hivernal, quan l'aire del teu cos
passà com un gemec. sota la neu
impalpable dels somis,
s'enduria la gleva del silenci
....................
Enyoro l'antiga
besada de neu,
al racó del sol
d'un migdia breu.
L'hivern m'acompanya
amb el seu gemec.
Nua, la verneda;
el rierol, sec.
S'aclofa, en la boira,
un silenci greu.
Enyoro els teus llavis
i la teva veu.
....................
En l'aridesa llarga del camí,
s'obre un interrogant sense resposta.
I el sol, que davallà cap a la posta,
duu la ditada roja del destí.
Em sento ara desvalgut. I em costa
de demanar-te l'últim do: un mesquí
glop d'aigua, per la set que em fa morir,
i un tros de pa, i una migrada almosta
de pietat. Si la boirina em priva
de veure't, si ets la cendra d'esvaîts
records, no hi ha cap esperança viva?
Càntir trencat, la joia dels meus dits.
Companya de la nit, dolça i esquiva...
Ample, el somriure; però, els ulls, petits!
....................
Clara nit de Sant Joan!
Foc altiu, rialla fresca.
Ja ha arribat l'estiu llampant;
l'aire és fi com una seda.
Tu, però, et vas allunyant
per camins que no coneixes;
bona companyia et fan,
al tossal, alzines velles.
Amor efímer, semblant
al vol mut d'una falena!
Al temps de la sega, el cant
dels grills té un perfil d'aresta.
Ja la nit de Sant Joan
s'ha tornat un munt de cendra!
La mort s'acosta, dansant;
tots som caliu de foguera.
1 comentaris:
M'agrada molt!
Gràcies!