22 de setembre 2010

Rayuela. Capítulo 68

Cortázar. Trobada a la xarxa





 lectura


Text

Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpasmo en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentían balpamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias.


3 comentaris:

rebaixes

No mi he passat pocs de ratets amb aquest löpez Nieves i el que té per allí guardat abans de posar-me en el deliri dels blogs... Anton.
Has fet bona troballa, que la traducció del idioma que usa ha refregat la mànega i com si jugués al pòker, seriós i circumspecte les va soltant sense mirar prim..
Hauré de recompondre la Llicència
de Petar que va escriure el meu avi.,...

Carme

Una sala de lectura acollidora, Pilar, amb una veu que plàcidament ens acompanya!

Enhorabona per la teva casa nova!

Pilar

Rebaixes. M'ha anat mol bé tobar el text, per enllaçar-lo, en aquest web. He hagut de llegir-lo del llibe de l'autor, però, ja que la transcripció de l'enllaç té errades en la puntuació. La lectura ha estat difícil, però amb l'ajuda de tres gots d'aigua, relaxació i respiració acompasada, he aconseguit arribar a bon port.
Que dius que què feia el teu avi? Era un mestre dels enverbosaments? Ja m'explicaràs.

Carme. Gràcies per entrar-hi i quedar-t'hi. Si algun dia et ve de gust, estarà bé que aquesta sala s'ompli de veus.

Gràcies!