24 d’octubre 2010

La salamandra

Mercè Rodoreda. Trobada a la xarxa




Català


 Castellano

LA SALAMANDRA

El baix de la faldilla se m’havia tornat negre, sentia el foc als ronyons i, de tant en tant, una flama em mossegava el genoll. Em va semblar que les cordes que em lligaven ja estaven cremades. I aleshores va passar una cosa que em va fer estrènyer les dents: els braços i les cames se m’anaven escurçant com les banyes d’un cargol que una vegada havia tocat amb el dit, i a sota del cap, allà on el coll s’ajunta amb les espatlles, sentia que una cosa s’estirava i em burxava. I el foc xisclava i la resina bullia...Vaig veure que alguns dels que em miraven alçaven els braços i que altres corrien i topaven amb els que encara estaven aturats, i tot un costat de la foguera es va enfonsar amb una gran esquitxada d’espurnes, i quan el foc va tornar a cremar la llenya ajaguda, em va semblar que algú deia: és una salamandra. I em vaig posar a caminar damunt de les brases, molt a poc a poc, perquè la cua em pesava.


El bajo de la falda se me había vuelto negro, sentía el fuego en los riñones y, de vez en cuando, una llama me mordía la rodilla. Me pareció que las cuerdas que me ataban ya estaban quemadas. Y entonces pasó una cosa que me hizo apretar los dientes: los brazos y las piernas se me iban acortando como los cuernos de un caracol que una vez había tocado con el dedo, y bajo la cabeza, allí donde el cuello se junta con los hombros, sentía que una cosa se estiraba y me hurgaba. y el fuego chillaba y la resina bullía...Vi que algunos de los que me miraban alzaban los brazos y que otros corrían y topaban con los que todavía estaban quietos, y un lado de la hoguera se hundió por completo con una gran salpicadura de chispas, y cuando el fuego volvió a quemar la leña inclinada, me pareció que alguien decía: es una salamandra. Y me puse a caminar encima de las brasas, muy despacio, porque el rabo me pesaba.

4 comentaris:

rebaixes

Ahir et v aig escoltar .però després vaig tenir que desapareixer i es va quedar sense dir-tge res.
Un tros magnífic amb el martellet de la teva veu tintinejant lletres, aclarint conceptes, explicant el sentir d'una bestiola en moment concret... Fa goig poder tenir aquest ressò a l'orella, m'encanta aquedst rajolí de font que no para... He omplert el got, he begut i encara hi he tornat... la boca paladejava com una dolcesa que no volia que deixés de fluir. Anton.
Ahir tenia fins a les onze a tota la carxipallada per aquí... A veure si avui em llanço al buit i et conto lem emves "trisseries" amb "l'ORDI - NADÓ"...

Pilar

Gràcies, Anton.Vaig llegint i espero que aquesta sala es vagi animant a poc a poc.
Segur que estàs aprenent molt amb aquest nou nadó que "et porta de cap". Una abraçada.

No Soy Literatura

holaaa!!!! siempre que entro a este blog me siento como en casa... es un ámbito familiar y agradable, donde uno puede sentirse cómodo, entrar, gustar y deleitarse con el magnífico mundo de las "palabras".
Simplemente magnífico...

p/d: me encantó el acústico en castellano.

Pilar

!Hola, No soy literatura¡ Las salas de lectura tienen siempre un rincón que uno elige y donde siempre va a sentarse. Estoy contentísima que hayas encontrado el tuyo. Aprovecho para invitarte a participar cuando quieras. Como he dicho en otras ocasiones, será mágico que éste rincón se llene de voces.
Gracias...Espero verte de nuevo por aquí.

Gràcies!