15 de gener 2011

Baudolino: Baudolino veu una dama amb un unicorn/Baudolino ve una dama con un unicornio

Trobada a la xarxa





Català


 Castellano

BAUDOLINO: BAUDOLINO VEU UNA DAMA AMB UN UNICORN/BAUDOLINO VE UNA DAMA CON UN UNICORNIO

"Mentre Baudolino meditava a la vorera d'aquell mirall d'aigua, va veure que del bosc en sortia un animal que no havia trobat mai de la vida, però que reconeixia molt bé. Semblava un cavall jove, era tot blanc i els seus moviments eren delicats i flexibles. Damunt del musell ben format, just a sobre del front, hi tenia una banya, també blanca, en forma d'espiral, que acabava amb una punxa afilada. Era el liocorn o, com deia Baudolino de petit el lleocorn, o bé l'unicorn, el monòquer de les seves fantasies infantils. L'admirava aguantant la respiració, quan darrere d'ell sortí dels arbres una figura femenina.
Dreta, embolcallada en una llarga túnica que li dibuixava amb gràcia uns pits petits i drets, la criatura caminava amb pas de camelopard indolent, i la túnica fregava l'herba que embellia les vores del llac com si es mogués aletejant damunt la terra. Tenia uns cabells rossos llargs i molt fins que li arribaven fins als malucs, i un perfil molt pur, com si hagués estat modelat damunt un collaret de vori. La carn era amb prou feines rosada, i aquell rostre angelical estava encarat cap al llac en posat de pregària muda. L'unicorn potejava tranquil·lament al seu voltant, de vegades aixecava el musell amb narius petits i vibrants per rebre una carícia.
Baudolino mirava embadalit".


Mientras Baudolino meditaba a orillas de aquel espejo de agua, vio salir del bosque a un animal que nunca había encontrado en su vida, pero al que reconocía perfectamente. Parecía un caballo de tierna edad, era blanco todo él y sus movimientos delicados y gráciles. Sobre el morro bien formado, justo encima de la frente, tenía un cuerno, blanco también él, modelado en forma de espiral, que terminaba en una punta afilada. Era, como decía Baudolino de pequeño, el lioncornio, es decir, el unicornio, el monoceronte de sus fantasías infantiles. Lo admiraba conteniendo la respiración, cuando detrás de él salió de los árboles una figura femenina.
Erguida, envuelta en una larga túnica que dibujaba con gracia unos pequeños senos firmes, la criatura caminaba con paso de camelopardo indolente, y su túnica acariciaba la hierba que hermoseaba las orillas del lago como si revoloteara sobre el suelo. Tenía largos y suaves cabellos rubios, que le llegaban hasta las caderas, y un perfil purísimo, como si hubiera sido modelado sobre un dije de marfil. La tez era apenas sonrosada, y aquel rostro angélico estaba dirigido hacia el lago en actitud de muda plegaria. El unicornio pataleaba suavemente a su alrededor, levantando a veces el morro con las pequeñas aletas vibrantes para recibir una caricia.
Baudolino miraba extasiado.


2 comentaris:

rebaixes

Ja torna la seda de la veu
acaronant paraules verges
com si fos primer temps
d'arpa i violí que ballen
entre vels i unicorn
i frecs d'herba que mira.
.................. Anton.

Pilar

Gràcies, Anton!

Gràcies!