04 de juny 2011

Les aventures de l'oreneta





A M. Roser li agraden les petiteses; les que no tenen res a veure amb les coses petites. Una flor que s’obre, el batec d’ales d’una oreneta, un bocí de lluna...Això és el que atresora al seu blog, el qual m’agrada visitar per sentir-m’hi embolcallada. Penso que aquests granets de sorra que escampa i ens permet compartir, val la pena sentir-los i interioritzar-los. Gràcies, M. Roser per permetre’m bellugar-me pel teu espai i gaudir-ne.


A M. Roser le gustan las pequeñeces; las que no tienen nada que ver con las cosas pequeñas. Una flor que se abre, el batir de alas de una golondrina, un pedazo de luna... Eso es lo que atesora en su blog, el cual me gusta visitar para sentirme envuelta por ellas. Pienso que estos granitos de arena que esparce y nos permite compartir, vale la pena sentirlos e interiorizarlos. Gracias, M. Roser por permitirme mover por tu espacio y disfrutar de ellos.







LES AVENTURES DE L'ORENETA

Era una oreneta molt feliç que li agradava molt volar. Se n’havia d’anar cap el sud, perquè ja era la tardor. Va anar a buscar les seves companyes. Quan va arribar als fils de la llum, elles ja havien marxat. Va recórrer tot el poble per veure si les trobava. De cop i volta va veure coloms i va pensar:
- Són molt grossos!
S’hi va apropar i els va preguntar:
Que em podeu ajudar a buscar a les meves companyes?
- Es que tenim molta feina saps, perquè hem d’intentar que hi hagi Pau a tot el món!
- Bé, si voleu, jo us ajudo primer  –  va dir l’oreneta.

Al pati d’una escola un nen i una nena es barallaven. L’oreneta va baixar ràpidament i es va posar a ballar tot fent saltirons i cabrioles. De Sobte, tots els nens i nenes van començar a cridar:

- Mireu com balla aquesta oreneta!  –  I es van posar a seguir el ritme, picant de mans.
El nen i la nena que es barallaven, al sentir tant d’enrenou, vana anar corrents a veure que passava i, és clar, van deixar de barallar-se. 
L’oreneta havia aconseguir que hi hagués Pau.
- Gràcies, amigueta – Li van dir els coloms. I van anar a buscar una gavina perquè l’ajudés a travessar el mar.
Uns nuvolats es van parar, perquè la gavina i l’oreneta poguessin descansar una mica. Al cap d’una estona es van despedir dels núvols i van continuar el viatge.
- Adéu, amics núvols, moltes gràcies!
Per fi l’oreneta va arribar al sud. Va veure un elefant i li va preguntar si volia jugar amb ella.
- Ets massa petita i et puc trepitjar, oreneta!
Però ella es va posar al damunt de l’orella d’aquell animal tan gros i jugava a fer-li pessigolles. Fins que l’elefant estava tant cansat, que la va agafar amb la trompa i la va deixar a la branca d’un arbre.
L’oreneta va tenir un ensurt, ja que, de poc, no se la menja una girafa per berenar.
- Ai! Perdona ocellet, és que no t’havia vist.
Per fi l’oreneta es va retrobar amb les seves companyes i li van fer una festa de benvinguda. Desprès d’uns dies, l’oreneta va trobar un company i quan van tornar cap el nord, van fer el niu a sota la teulada de l’escola on havia estat a la tardor. Ara els nens i nenes ja no es barallen. Hi ha molta Pau. I han nascut unes orenetes molt boniques.
Les orenetes han tornat, i aquest conte s’ha acabat.


11 comentaris:

rebaixes

Ai, senzilla oreneta
que tens amics arreu,
vine a fer-me companyia
aquí dins en el cor meu.
................ anton
quin conte més bonic hi escoltar-lo, amb una veu preciosa, ben timbrada, i amb la delicadesa que sabeu posar-hi vosaltres... m'encanta. Felicitats per aquests moments tant tendres.

M. Roser

Gràcies Anton.El conte el vaig fer per a infants...
La veu no és mèrit meu,però la dicció, és que estic molt acostumada a llegir en veu alta...
En algun lloc es nota que se m'escapava el riure, perquè tenia gent devant meu...
Petons,
m. Roser

Sandra D.Roig

Descobreixo només arribar la veu de m. Roser companya de Locàntich i de poemes, moltes gràcies Pilar per la descoberta!
una abraçada. (Ja sóc aqui).
:)

La Meva Perdició

Un viatge iniciàtic ple d'aventures i aprenentatges. Felicitats pel conte. ^_^

M. Roser

Sandra, que bé que et trobo, és que no puc posar comentaris al teu blog, no em deixa i em sap greu, perquè no sé com solucionar-ho.
Tinc problemes amb 6 o 7, però em diuen els "experts" que no és problema meu...a veure si s'arregla aviat.
Petons,
M. Roser

M. Roser

Gràcies pel comentari a La Meva Perdició (sort que no ets la dels altres).
Els ninfants són molt agraïts i amb poca cosa en tenen prou...
Petons,
M. Roser

Pilar

Sandra. Benvinguda, maca! Ja saps que si t'abelleix, tens aquí un raconet.
Em va agradar conèixer-te! Una abraçada.

lurdscontes

M'ha agradat molt aquest conte que reparteix pau i alegria per on vola l'oreneta.
Felicitats!

Neus

Quina sorpressa! tens uns blocs molt xul·los i per a postres, entre i veig la entrada dedicada a M.Roser! quina alegria, m'agrada moltíssim!! :D

Pilar

Neus. Benvinguda. M'alegra que t'agradin els blogs i que hagis trobat persones amigues.

M. Roser

Gràcies Lurdcontes. Sempre és agradable que a algú li agradi el que fas, encara que sigui un senzill conte infantil.
Ja ho veus Neus, ens trobem per tot arreu, és que som molt actives!!!
Petons a les dues,
M. Roser

Gràcies!