Avui, la xarxa ret un merescut homenatge a Montserrat Roig, escriptora i periodista, amb motiu del 20è aniversari de la seva mort. Aquest blog s'hi afegeix, recordant el seu gust per la lectura, la qual considerava imprescindible per poder escriure..
Hoy, la red rinde un merecido homenaje a Montserrat Roig, escritora y periodista, con motivo de su 20º aniversario de su muerte. Este blog se une, recordando su gusto por la lectura, la cual consideraba imprescindible para poder escribir.
L'Hora Violeta: Montserrat Roig
Text
-Jo era tan bleda que acabava plorant. Però no deia res a ningú. No volia veure la cara del nostre pare quan s'enrabiava, que es tornava d'un color morat com si tot ell fos un sangtraït. Les venes del coll se li inflaven de tal manera que semblaven a punt de petar. El pare i en Joan em feien por. Tots els homes me'n feien, de por. També me'n va fer l'Esteve. L'únic home que no me'n va fer mai, de por, és en Gonçal Rodés... Però no, no torneu, records, que em feu molt de mal... En Joan odiava el pare. Jo, no. Encara que no sé fins a quin punt l'odi i la por no són una mateixa cosa. Si hagués odiat una miqueta més, a la vida, potser ara seria una altra cosa... Ningú no es rifaria de mi. I la Judit i la Kati no m'haurien considerat una bleda, i m'haurien deixat participar de les seves converses, i del seu riure... El pare era l'amo de tot, també de nosaltres. I després l'Esteve també va ser el meu amo. Alguna vegada que la Judit se sentia xerraire, em deia, per què et deixes menjar d'aquesta manera? Jo, d'aquestes coses, no m'he adonat fins ara, que sóc vella i ja no serveixo per res. Amb un peu al cementiri. El pare és una figura llunyana, que s'esborra. Penso de vegades que el pare no ha existit mai, ni l'Esteve. I això és un gran consol. Potser en Gonçal Rodés tampoc no va existir mai, potser va ser un somni. Ara, que si això darrer fos veritat, tindria molta pena. En Gonçal és un record que no me l'ha de prendre ningú. En Gonçal Rodés em va besar, a mi, que era una bleda, un dia que Barcelona feia aroma de tardor. En Gonçal és meu, ben meu.
(Montserrat Roig: L'hora Violeta)
11 comentaris:
Un fragment intens i bonic! i ben llegit!" Gràcies per participar.
Que bonito Pilar! por Anton he ido siguiendo sus dibujos y los poemas por esta estupenda mujer Montserrat.
Un abrazo
M'agradat escoltar en la teva veu, la veu de la Montserrat Roig.
Bonic homenatge!
Carme, Mari-Pi, Fanal blau.
Gràcies per entrar-hi a escoltar.
Fanal Blau, et dono la benvinguda a aquest espai i et convido a entrar-hi com a lectora, si t'abelleix.
Bona tria! demà tornaré per escoltar-te....
Elfreelang. Benvinguda. Gràcies.
Crec que tinc raó de enomenar-la,- dins meu a la Montse - LA DONA, per que té un conjunt d'aspectes que us els volia transmetre a totes i potser no va poder fer-ho totalment, clar, no va viure prou de temps. Però va deixar coses com aquesta que has divinament llegit... por dels homes, reverencia pel home, despreci, amor...I callar, saber callar.
Entrar en aquest aspecte crec que és vital per la mateixa humanitat.
I l'home hauria també de saber callar, suportar les variants de l'altre sexe i acceptar les diferencies i no voler imposar els seus criteris sempre sigui com sigui.
Jo, en particular, veia a la dona, primer com un ser viu, després la vull respectar com persona, i així anant pujant els esgraons junts complementant-nos els aspectes diferents que tenim i acceptar, sempre, el pensament noble de l'altre.
Un altre dia ja continuarem amb l'exemple, avui tenim una DONA que sabia el que es deia i no menyspreava a ningú...Anton.
.................
l'altre dia posava un trenet sobre la mort i no va quedar, no en tenia cópia ja que era fet a escopeta a la guaita.
.............
Porto uns dies fora d'aquí amb bona suorada.
Rebaixes. Sempre he pensat que tu ets un home avançat a la societat patriarcal del teu temps, Anton.
Saps? El meu pare també ho era. Per això vam venir a viure a Catalunya. El seu somni era que les dues filles que tenia anessin a la universitat i tinguessin accès al que no hauríem tingut, en aquella època, en un poble petit d'Extremadura. Probablement, si no haguéssim vingut a viure aquí, ens hauríem anat a Cáceres, així que ell va pensar que ja que havíem de deixar el lloc on vam néixer, havia de triar bé...Sobretot pensant en nosaltres, dues filles.
La mare, també ajudava en l'economia cosint. I nosaltres vam viure en un pla d'igualtat envejable.
Tu em recordes al meu pare, intel-ligent, amb una perspectiva de futur gens egoista, respectuós i admirador de la DONA.
La DONA, com tu li dius és un símbol d'un temps i una època, que no hem d'oblidar.
Estic molt contenta d'haver-te trobat, de poder admirar tot el que crees i d'escoltar atentament el que dius.
Llàstima que Blogger no funcioni com cal i es perdin un munt de coses que hem volgut dir...
Gràcies per tot, Anton.
Espero i desitjo que t'arribin els temps de calma i així poder-te trobar més sovint.
Els audiollibres són un gènere ben interessant.
Tens una veu deliciosa per recitar Montserrat Roig!
Vpamies. Bevingut!
Amb aquest blog pretenc induir a una lectura acurada, sense preses, interioritzant-la, per poder fer-la en veu alta.
És fàcil llegir en silenci, però no ho és tant llegir en veu alta.
Si a més a més, aconsegueixo expandir la llengua complementant l'escriptura, considero que aquesta és una manera molt dinàmica de fer-ho, em dono per satisfeta.
Gràcies.
Revista Xpresate. Si le interesa el blog y cree que puede aportar algo a su revista, puede enlazarlo.
Gracias.
Gràcies!