07 de febrer 2012

David Copperfield / Neixo / Nazco

Trobada a la xarxa


L'Assumpta ens convida a celebrar el naixement de Charles Dickens, aprofitant l'any que du el seu nom i el seu bicentenari. N'he decidit col-laborar amb una ressenya i llegir l'encisador començament d'un dels seus llibres: David Copperfield. Felicitats, Assumpta per la iniciativa!

Assumpta nos convida a celebrar el nacimiento de Charles Dickens, aprovechando el año que lleva su nombre y su bicentenario. He decidio colaborar con una reseña y leer el embrujador comienzo de uno de sus libros: David Copperfield. ¡Felicidades, Assumpta, por la iniciativa!


Català


Castellano

DAVID COPPERFIELD / NEIXO /NAZCO

Si reïxo a ésser l’heroi de la meva pròpia vida, o bé si aquesta posició escau a algú altre, a aquestes pàgines pertocarà de mostrar-ho. Començant la meva vida pel començament, consigno que vaig néixer (segons que m’han assabentat i que jo crec) en divendres, a les dotze de la nit. Fou observat que vam posar-nos, simultàniament, el rellotge, a sonar; jo, a plorar.
Vist el dia i l’hora de la meva naixença, fou declarat per la vetlladora i per algunes sàvies comares veïnes que ja s’havien interessat vivament per mi uns quants mesos abans d’haver-hi cap possibilitat que féssim mútua coneixença, en primer lloc que estava destinat a una vida malastruga, i, segonament, que gaudiria del privilegi de veure fantasmes i esperits: doble do que esqueia inevitablement, segons que elles creien, a tots els infants desgraciats d’ambdós sexes que naixien cap a la matinada, en nit de divendres.
No em cal dir ací cap paraula sobre el primer extrem, però res de millor que la meva història per a donar entenent si aquella predicció va ésser complerta o bé traïda pels resultats. Sobre l’altre punt bastarà que observi que, llevat que vaig entrar en possessió d’aquella part del meu heretament quan era infant de bandola, no hi he entrat fins avui. Però de cap manera no em dolc d’haver-ne estat defraudat; i si algú altre es gaudia ara com ara de la que m’hauria escaigut, l’invito de tot cor a no deixar-se’n pas.
Vaig néixer amb una tela saginera; fou anunciat més tard als diaris que hom la venia al preu modest de quinze guinees. No sé pas si és que la gent de mar en aquella època anava curta de moneda, o que li curtejava la fe i preferia les armilles de suro; només sé que no va haver-hi sinó una sola oferta: la d’un procurador lligat amb corredories de canvies, el qual va oferir dues lliures en metàl·lic i el ròssec en xerès, declinant de pagar a un preu superior la seguretat de no negar-se mai.


Si llegaré a ser el héroe de mi propia vida u otro ocupará ese lugar, lo mostrarán estas páginas. Para comenzar por el principio el relato de mi vida, diré que nací (según me contaron y así lo creo) un viernes, a las doce de la noche. Un detalle que no pasó inadvertido fue que el reloj empezase a sonar y yo a llorar al mismo tiempo.
Teniendo en cuenta el día y la hora de mi nacimiento, la partera y algunas comadres de la vecindad, que ya sentían un vivo interés por mí varios meses antes de que tuviéramos ocasión de conocernos personalmente, afirmaron, primero, que mi vida sería desgraciada y, después, que gozaría del privilegio de ver fantasmas y espíritus; estaban convencidas de que ambos dones iban inevitablemente unidos a todos los infortunados niños de uno u otro sexo que nacieran en viernes, a primeras horas de la madrugada. No hablaré aquí de la primera de esas predicciones, pues nada mejor que mi relato para revelar si ha resultado falsa o no. Con respecto a la segunda, me limitaré a señalar que, a menos que malgastara esa parte de mi herencia cuando era niño, todavía no he sentido su influjo. Pero no lamento en absoluto haber entrado en posesión de dicho legado; y si alguien se encuentra disfrutando de él en el presente, estaré encantado de que lo conserve.
Nací con un trozo de membrana amniótica en la cabeza, que fue puesta a la venta en los periódicos al módico precio de quince guineas. Desconozco si las gentes que salían a la mar andaban entonces escasas de dinero o tenían poca fe y preferían chalecos de corcho; sólo sé que hubo una única oferta de un abogado experto en fletamentos marítimos, el cual propuso pagar dos libras en metálico y el resto en vino de jerez, pero se negó a dar más dinero a cambio de la seguridad de no morir ahogado.



2 comentaris:

Assumpta

M'estaria una bona estona sentint-te llegir d'aquesta manera suau i tan maca com ho fas :-))

Moltíssimes gràcies per aquesta participació! ;-)

Pilar

Moltes felicitats, Assumpta! Ha estat un ésxit la teva proposta.
^0^

Gràcies!