Admiro els poemes i la prosa sense focs d’artifici, amb la intenció d’impressionar-nos, intentant amagar la manca de contingut.
Sento bens en dins la bellesa dels teus escrits, Víctor Verdú. Gràcies per compartir els teus somnis!
Admiro los poemas y la prosa sin fuegos artificiales, cuya intención es la de impresionarnos, intentando esconder la falta de contenido.
Siento muy adentro la belleza de tus escritos, Víctor Verdú. ¡Gracias por compartir tus sueños!
UN SOMNI
Feia classe a tercer d'ESO però, deixant els alumnes sols, me n'he anat cap al riu. Prop de la prollancreda, emboirada, n'he trobat tres persones: un matrimoni gran que sovint llegeix el diari a la biblioteca del poble i una dona (una tia meva?). Buscàvem alguna cosa; potser hem canviat alguna frase. Quan ja marxàvem -ells davant meu, tres esquenes- un cercle de boira s'ha il-luminat al voltant d'un focus intensíssim. N'ha aparegut una dona morena, de cabellera llarga, que portava una copa de vi en una mà. Elengantment i lenta, s'asseia a l'herba, s'hi estirava, hi rodolava. M'ha guiat fins a l'ampla riba del riu, on tot de gent reposava a la grava i les parelles es besaven.
2 comentaris:
Gràcies, Pilar. La poesia no és res sense el lector. Doncs t'agraeixo el "feed-back".
Jo crec que la poesia "És" i que no sempre es llegeix, ja que a voltes forma part d'una mirada, d'un sentiment, d'una vivència o d'un pensament que no s'enregistra en lloc.
Gràcies a tu, per entrar-hi i comentar...I per la poesia de què ens fas partíceps.
Gràcies!