Pau, és el més jove de la sala i cada dia llegeix millor. El seu avi, l'Anton, m'ha fet arribar la lectura d'un dels contes que hi ha al recull "El món de les Rialles". M'he quedat corpresa i sorpresa en comprovar l'evolució que ha fet des de la seva primera lectura. També valoro i agraeixo la tria que n'ha fet, ja que és un dels contes més llargs i difícils per a la seva edat. Gràcies, Pau!!!
No us perdeu la lectura: Cuchara tenedor.
Pau, es el más joven de la sala y cada día lee mejor. Su abuelo, Anton, me ha enviado la lectura de uno de los cuentos contenidos en la recopilación "El mundo de las carcajadas". Me he quedado atónita y sorprendida al comprobar la evolución experimentada desde la primera lectura. También valoro y agradezco que haya escogido uno de los cuentos más largos y difíciles para su edad. ¡Gracias, Pau!
No os perdáis la lectura: Cuchara tenedor.
La Hac estava molt trista. Es preguntava per què l’havien inventada i la feien participar en un abecedari, si només servia per acompanyar altres lletres. Quin desencís sentia quan els mestres la descrivien: “Aquesta és la lletra hac, i és muda”. I era cert. Fins i tot en el seu nom sobrava.
Un dia va decidir fer-se invisible. Se li va trencar el cor en veure que ningú la va trobar a faltar. En sortir de l’escola, però, els nens que jugaven no van poder riure. Com havien de fer-ho si havia desaparegut el so que feia possible les rialles? La A, la E i la I, la O i la U, sense ella, es quedaven sense l’onomatopeia que les feia més felices.
Buscaren la Hac per tot arreu; era imprescindible que la trobessin, si volien evitar que la tristesa envaís el món. La lletra, en adonar-se’n que era tan important com les altres, es sentí molt feliç. S’uní a la gola dels nens junt a les cinc vocals amb què els feia riure i els hahahahaha, hehehehehe, hihihihihi, hohohohoho i huhuhuhuhu, ompliren de nou els jocs de rialles.
Al dia següent, a l’escola els explicaren que quan la lletra muda es posava al darrere de la A i de la O, els permetia exclamar o admirar; quan es posava darrere de la E, podien cridar l’atenció d’algú. Les possibilitats d’aquella lletra semblaven no acabar-se mai.
La Hac va comprendre per què l’havien inventada i mai més va sentir-se inferior.
3 comentaris:
Pau, seràs un rapsoda com el iaio Anton! N'estic convencidíssima! Gràcies per la teva col·laboració. És molt important, com la H! ^0^
Gràcies PILAR.- Bé, un altre soci que continua amb el seu progrés en aquesta SALA DE LECTURA.Ell va triar el conte i crec que es l'últim del llibre o sigui que els ha llegit tots, tots, tots i aquests li devia caure en gràcia... En la seva lectura jo sols vaig intervenir en els mecanismes del ordinador, i res més... o sigui que el mérit i l'esforç per ell aconseguit l'hem de donar-li al Pau... Té molt pundonor i quan es propossa quelcom no para fins fer-ho.gràcies a tots els que l'escolteu.Anton.
Digues-li que aquest conte és un dels que més m'agraden i que n'he gaudit en sentir-lo en veu alta.
A veure què dirà l'Andreu quan el senti. Tinc moltes ganes que s'animi.
Gràcies!