28 d’abril 2013

La inundació




Olga reflecteix la profunditat del pensament, entre la quotidianitat d'unes vides que ens mostren la transformació a què se sotmet tot, amb el pas del temps.
M'agraden especialment les descripcions plenes de detalls i les mencions musicals i literàries amb que broda la trama: Mendelsshon, Jorge Manrique, Marguerite Yourcenar, Joyce, Virginia Wolf, Mann, ens ajuden a endinsar-nos al nucli de diverses reflexions sobre vida, mort ... i el parèntesi que tanquen.
Mentre llegia recordava coses que l'he sentida expressar en el seu blog o  comentaris que ha deixat en algun dels meus. Especialment en el que parlo de cinema. Potser per això, no m'ha estat difícil triar aquest fragment.
És un llibre de lectura fàcil, que he assaborit poc a poc, sense presses per arribar al final i que m'ha deixat les ganes de rellegir-lo i aprofundir en molts dels seus fragments.


Olga refleja la profundidad de su pensamiento, entre lo cotidiano de unas vidas que nos muestran la transformación a que se somete todo, con el paso del tiempo.
Me gustan especialmente las descripciones llenas de detalles y las menciones musicales y literarias con que borda la trama: Mendelsshon, Jorge Manrique, Marguerite Yourcenar, Joyce, Virginia Wolf, Mann, nos ayudan a adentrarnos en el núcleo de diversas reflexiones sobre vida, muerte…y el paréntesis que encierran.
Mientras leía recordaba cosas que la he oído expresar en su blog o en comentarios que ha dejado en alguno de los míos. Especialmente en el que hablo de cine. Tal vez por eso, no me ha sido difícil elegir éste fragmento.
Es un libro de lectura fácil, que he paladeado poco a poco, sin prisas para llegar al final y que me ha dejado las ganas de releerlo y ahondar en muchos de sus fragmentos.




Lectura del text


Dilluns es presenta plujós, primer lleument, només deixant caure un tel d'aigua sobre la verdura que les pageses han tret al carrer. Un perlat suau sobre els paraigües dels nens que van a l'escola, sobre les fulles ja escasses del gran auró.
Després la pluja s'enforteix, ja repica a la terrassa i salta les escales fins al jardí; els coloms i les tórtores s'acosten a beure els tolls del carrer i les rodes dels cotxes empastifen les voreres. Al supermercat posen cartrons a terra, davant de l'entrada.
Maria Romana esmorza amb els ulls com el color de l'aigua, pel reflex dels vidres del balcó. L'avi també havia previst un voladís per protegir de l'aigua i del sol els dos balcons i les finestres de dalt. El voladís és folrat per sota amb rajoles de dibuix blau i or vell, arabescos d'aigua i de sol. De manera que, com que encara fa calor, tenen obertes les dues balconades que van a la terrassa. Entra l'olor incitant de la terra mullada i de l'ozó que li han dit a Maria Romana que s'acumula ran de terra quan plou. Ho haurà de comprovar. Quantes coses li caldrà comprovar abans que...I, ¿per què s'ha de molestar a comprovar-les? La mort ve com un lladre, li han explicat, i això sí que es cert sense haver-ho de consultar a Internet. Tant li fa doncs, que el lladre s'emporti un coneixement més que un de menys- Tot seguit s'unta la torrada amb la confitura d'albercoc, transparent i molsuda.
"Una olor de cafè ajuda...", havia escrit el lletrista de La vella dama indigna, una de les cent millors pel·lícules de la història del cinema. Maria Romana torna a remugar, ¿i què?, ja són tots morts i la pel·lícula no l'han passada més, tot ho ha pres un d'aquells rius que escrivia Jorge Manrique, i deu haver fet cap a mar:  autors, lletristes, músics, rodets de pel·lícula, velles càmeres, focus rovellats, la cadira del director amb el nom i tot. Però, i tant, si ajuda, l'olor del cafè. Lola li porta el termos a l'estudi i li deixa a la safata, sobre la tauleta de rodes que fan servir per traginar petites coses.


0 comentaris:

Gràcies!