El pensament vola cap a tu; és el dia del teu sant i vull felicitar-te. Hi ha millor manera de fer-ho que amb unes paraules que em toquen l’ànima? Les teves, amic Anton. Me les vas deixar sota un poema que vaig escriure dies enrere. La millor de les llavors. Gràcies!
FELICITATS!!!
El pensamiento vuela hacia ti; es el día de tu santo y quiero felicitarte. ¿Hay una manera mejor de hacerlo que con unas palabras que me tocan el alma? Las tuyas, amigo Anton. Me las dejaste bajo un poema que escribí días atrás. La mejor de las semillas. ¡Gracias!
De vegades un necessita una carícia, de vegades un cop de surriac perquè desperti... no és hora de dormir... és hora de viure, i viure plenament sense embulls, obrir els braços i caminar fins on sigui i mirar amb ulls oberts com a plats i fer el crit, del SÓC AQUÍ, o la paraula que porta la conversa en la que es parla de moltes coses sense profunditzar, perquè aquest parlar ha de tenir continuitat i si en un moment ja s'ha dit tot, tot... com continuarem...
Intento tornar a predicar amb la meva veu... veure que dins l'ARBORADA hi cabem... que sens acull i sens mima, que sens dóna el gotet d'aigua o del generós dolcet que empalaga... Hi tenim vida dins de l'arbriu...Doncs, a viure... Anton.
2 comentaris:
Com si fossiu amb mi. Gràcies entre les llagrimes del enyor... gràcies.GRACIES...Per ella,per que estem encara junts pero en altra dimensió. Gràcies, amics del cor. Com podem fer feliç a altre, doncs fent-lo feliç ? T.. i Anton.
Tu també ets amb nosaltres. HI SOU!!!
PETONS!
Gràcies!