Aquarel·la de l'Anton
L'Anton, ens recita avui, els "trenets" 1 i 2, del volum número 8, Aquare·les i trenets. Recull de poemes dels quals és l'autor. Gràcies, Anton!
Anton, nos recita hoy, los "trenets" 1 y 2, del volumen número 8, "Aquarel·les i trenets". Recopilación de poemas de su autoría. ¡Gracias, Anton!
Trenet nº. 1
No aixeco els braços eufòric,
els núvols passen alts
i no puc elevar-me il•lusionat.
IL•LUSIÓ, la veiem com meta,
quan sols és un desig lògic...
Per què ens volem tapar el cap
com estruç inconscient ?
Escabellem... Davall closca,
el pensament que actuï
i cames i mans i cor
es posin en camí.
La distància a recórrer
no ens faci por
quan la voluntat viu.
Trenet nº 2
4 comentaris:
Que buena esta serie de Anton, da gusto oírlo y ver a la vez sus dibujos, un abrazo Pilar esperando que estés pasando un verano normal sin mucho calor.
Es siempre grato oir recitar a Anton, una persona mágica, con un sinfín de sensibilidades artísticas.
El verano no me resulta agradable. Tengo limitadas las horas en las que puedo acercarme al mar y paso más calor de la cuenta.
Espero y deseo que tú lo estés disfrutando.
Graciasm Maripi!!!
A mí me resulta emocionante...fondo y forma son autónomos...y eso eleva más al hombre.
El pensar teu i el meu deuen ser parers...Fa molts anys que jo possava musica unint-la a la meva veu.Quines peripècies passava amb dos o tres artilugis que volia que m'obeissin i entre dits i veu i aparells gravaba aquell galimaties... Jo n'estava content que tot m'ajudés a avançar en el meu deliri i delit... he de confessar que el contentament venia de poguer assolir fites...
Això que has fet amb la meva veu no puc jutjar-ho... Tu i les tècniques que avui es poden assolir son unes altres i no son aquell ansiós fer ple de sobresslts que et feien tornar a començar quan ja l'`ltim so s'enregistrava i una porta, una campana, la veu de la TERESA, aquella veu que em prenia tot el que jo havia fet i era hora de dir ja hi tornaré... i amb serenitat sense queixa retornava a veure si ho aconseguia o em quedava en el fracàs...
Aquesta gravació la considero com un escoltar la meva veu que no coneixia en aquells temps i m'ha sorprés que sigui jo...Jo no sabia el que feia fins que ho vaig escoltar i allí va començar la meva forma d'expresar els escrits.Em vareig fer una tècnica pròpia i l'aplicava i jo em sentia content... no dic que a altres agradés o no, si no que jo em sentia alliberat en la forma expressiva... avui, encara que la meva veu ha perdut moltíssim segueixo el que jo mateix em vaig crear... no he tingut mestre per seguir, ha set com es pot sentir el que es llegeix per donar-li la pasió i capti al qui escolta aradosament o no, però que sàpiga que aquella veu perceb l'interioritat del escrit i el manifesta d'aquesta manera.
Gràcies de gràcies, de gràcies per tot el que fas per mi... No sé com pagar...De vegades les paraules no poden revelar el sentiment empàtic que dins nostre es produeix.Amb quina gran persona compto junt a mi.Anton.
Gràcies!