M'he empassat la lluna: Pètals

Viena edicions

No puc fer res més que sentir-me part de l'últim poemari de Marta Pérez Sierra. Tots i cada un dels versos reflecteixen la naturalesa femenina; un món interior que batega, carregat d'amor i vida.

Les seves frases m'han fet sentir l'aigua fèrtil que, mentre discorria, encenia els meus plecs més íntims, tan semblants als seus, a l’hora que convertia la nit en dia, es cobria fins als peus de gebre, creuava la boirina o m’encegava amb llum, ara resplendent, ara somorta.

Al costat de Marta he estat ràfega, rialles i llàgrimes, sirena, veu, cant, dol, i la seva poesia ha estat jo mateixa, de tant sentir-la meva.

Un cop més: Gràcies, Marta!

No puedo hacer otra cosa que sentirme parte del último poemario de Marta Pérez Sierra. Todos y cada uno de los versos reflejan la naturaleza femenina; un mundo interior que late, cargado de amor y vida.

Sus frases me han hecho sentir el agua fértil que, en su discurrir, encendía mis pliegues más íntimos, tan parecidos a los suyos, mientras convertía la noche en día, se cubría hasta los pies de escarcha, cruzaba la neblina o me cegaba con luz resplandeciente o mortecina.

Junto a Marta he sido ráfaga, risas y lágrimas, sirena, voz, canto, duelo y su poesía ha sido yo misma, a fuerza de sentirla mía.

Una vez más: ¡Gracias, Marta!

Recitat en català

Recitado en castellano



Jo era de pètals.
i res podrà tornar-me
a aquells dies humits
a aquelles nits de rou,
ni tan sols tu, mirallet
de fum de la memòria.
Jo era de pètals.
Lasciva, degotava vida,
papallones de robí,
venus prenyada d’aigua,
mare de peixos i larves.
El mar entre les cuixes.
La sal sota les ungles.
Ara sóc pedra
i ja no m’escarritxa el ventre
la refotuda regla.
Ara només sagnen
a dentades, les hores
d’insomni de la nit.
Ara sóc pedra
i d’aquí res, pols.



Yo era de pétalos.
y nada habrá que me devuelva
a aquellos días húmedos
a aquellas noches de rocío,
ni siquiera tú, espejito
de humo de la memoria.
Yo era de pétalos.
Lasciva, goteaba vida,
mariposas de rubí,
venus preñada de agua,
madre de peces y larvas.
El mar entre los muslos.
La sal bajo las uñas.
Ahora soy piedra
y ya no me desgaja el vientre
la maldita regla.
Ahora sólo sangran
a dentelladas, las horas
de insomnio de la noche.
Ahora soy piedra
y muy pronto, polvo.

Traducció: Isabel del Pilar Valero