17 de setembre 2010

Gris



Texto


Català



Castellano


Estaba allí, en el camino. Bajo los porches que conducen a la Catedral o más allá de la muralla, según la dirección que se tome al andar. Bajo las escaleras que conducen al sótano, un espacio tibio que se ensancha al llegar. Está lleno de cuadros y objetos de arte que me convidan a admirarlos. Mi pensamiento avanza hacia ellos desde lejos, preso del secreto de la lluvia que cae suavemente en la calle. La penumbra inunda la sala y una música suena en alguna parte. En un momento impreciso brilló el rincón donde se encontraba expuesta, acentuando una nostalgia inexistente. Entro en su mundo, sigilosa y de puntillas, observando las letras que se desparraman por sus muslos: Del árbol gris desciende buscando agua para su corazón. Su cabeza la coronan unas plumas. En su pecho derecho, unas letras la nombran: Dama del árbol gris. Mientras me pregunto si sabe el árbol que existe, se deshace en el aire. Mi conciencia la sigue, hasta que mis pies enraízan de nuevo en el hoy.
Quise que me acompañara de regreso a casa. En mis oídos quiebra, su voz inexistente.

6 comentaris:

rebaixes

Amb la ploma i amb la veu,
una delìcia, què us creieu?
Delicadesa dont somriure,
d'eixes il·lusions es pot viure.
El primer per començar
no és GRIS, és OR DIAMANT.
El treatre n'és obert...
Avui el primer concert
Que sigui per bona festa.
Obres teló a la requesta.
Escoltar la teva veu
és com miracle del cel.
Un que admira ton treball
l'aplaudeix, caram, caram.
Felicitats, felicitats,
embadalit m'he quedat.
.............. Anton.

Pilar

Gràcies Anton, per assistir a l'estrena. M'agrada saber que hi ets. Fer camí en companyia és el millor que et pot passar. Aniré poquet a poquet. No tinc pressa. Per cert, en una sala de lectura hi ha molts lectors. M'agradaria comptar amb tu. T'hi apuntes? Rumia-t'ho. No hi ha cap compromís. El primer pas ja està fet.

rebaixes

El llegir - a la meva manera - no em preocupa, ans és un repte agradable, si em portes de la ma en la part tècnica,,, aleshores, no sabré dir que no. Ja saps i em coneixes una miquetona... Ja llençaràs el llamp i el trò per que la pluja es tradueixi.

Pilar

Bé!!! Som-hi doncs, Anton! Cap problema amb la traducció ni amb la part tècnica. Infla veles i comencem a omplir aquesta sala de lectura.

onatge

Bon dia Pilar no m'has fet saber de la teva sala de lectura, però mira avui l'atzar del Penedès m'ha dut fins aquí. Et desitjo molt bona lectura...


Des del far amb un llibre:Els jugadors de wist, de Vicenç Pagès i Jordà.
onatge

Pilar

Onatge. Bon dia. Sempre m'ha agradat fer les coses a poc a poc, sense soroll. D'aquesta manera, arriben a qui les vol rebre. Tinc l'enllaç dels meus blogs a cada un d'ells. Resten en silenci, però hi són.
M'agrada que t'hagin arribat les veus. Gràcies per entrar-hi.
No conec el llibre que estàs llegint. probablement algun dia vingui a aquest comentari i el busqui per llegir-lo.
La sala de lectura és oberta, en un horari flexible. Pots entrar quan vulguis i, si vols, llegir-nos algún dels teus poemes o qualsevol fragment que t'agradi.
Una abraçada.

Gràcies!