Trobada a la xarxa
Novament t'agraeixo, Joan, que vulguis compartir els teus versos en aquesta sala. La composició poètica d'avui, és captivadora i com diu Serrat en una cançó, cal caminar de puntetes per no trencar l'encanteri. Gràcies, Joan!
Te agradezco una vez más, Joan, que quieras compartir tus versos en esta sala. La composición poética de hoy es cautivadora y como dice Serrat en una canción, hay que andar de puntillas para no romper el hechizo. ¡Gracias, Joan!
Texto
DE PUNTILLAS
En la sutil disolución de una estrella fugaz
cosí un viejo deseo
y mientras caía, antes que tocara el suelo,
con la mano extendida, la cacé al vuelo...
La tengo escondida en un joyero.
Son tantos los deseos perdidos,
esfumados junto a las sendas,
que en un parpadeo se escondieron,
que ya no me atrevo a resollar...
Pero este se hará real,
pues iré a buscarlo
ahora que sé que los deseos
no se mueven solos.
Estoy tan cansado de sufrir
que ando de puntillas
por un hilo de vida;
y, en la ausencia de mis pasos,
presiento el silencio de mi futuro
5 comentaris:
Que bonitas las dos versiones, y tu Pilar que voz tan dulce que tienes.
Un abrazo
Un poema preciós!, amb un gran contingut que no ens pot deixar indiferents. Són moltes les vegades que m'he trobat amb aquest sentiment, però he estat incapaç de saber-ho dir com ho has fet tu, Joan, i tu Pilar, amb aquesta dolçor.
Felicitats als dos, la "sala de lectura" ha estat una esplèndida idea.
Una abraçada
gracias Mari i gràcies Maria Teresa les dues sou molt i molt amables
i estic d'acord amb les dues la pilar té una veu molt dolceta
abraçades a totes
joan
De puntetes,
a descalç peu
notant el terra...
Aquell cor teu !!
.......... Anton
Molt bonic i encertat comentari Anton moltes gràcies
una salutació cordial
joan
Gràcies!