12 d’octubre 2011

Llibre sense títol / Libro sin título



Com puc definir a la Carme? Podria dir que dibuixa, que escriu poemes, que és molt creativa, que té una energia admirable...Però, tot i així no us faríeu una idea ampla del que pot crear, aquesta persona que un dia vaig tenir la sort de conèixer. La imagino com una gran maga, capaç de gestar móns paral-les que val la pena saber que existeixen. 
Alguna vegada he utilitzat dibuixos seus per tal d'il-lustrar algun post. Avui ho torno a fer per donar la benvinguda a la seva veu en aquest espai. Dels texts que m'ha enviat, he sigut egoista a l'hora de triar-ne un. Conec la seva predilecció per Pedrolo, però no he pogut resistir-me a Martí i Pol. Gràcies Carme, per la teva lectura i per tot el que m'aportes.


¿Cómo puedo definir a Carme? Podría decir que dibuja, que escribe poemas, que es muy creativa, que tiene una energía envidiable...Pero, ni con esas tendríais una idea amplia de lo que puede crear, esta persona que tuve la suerte de conocer un día. La imagino como una gran maga, capaz de gestar mundos paralelos que vale la pena saber que existen.
He utilizado alguna vez sus dibujos para ilustrar algun post. Hoy vuelvo a hacerlo para dar la bienvenida a su voz en éste espacio. De los textos que me ha enviado, he sido egoista al elegir uno. Conozco su predilección por Pedrolo, pero no he podido resistirme a Martí i Pol. Gracias, Carme, por tu lectura i por todo lo que me aportas.



 Lectura


LLIBRE SENSE TÍTOL

Si fossis terra creixeria en tu
 i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l'ombra.


Només et tinc a tu. Covardament
t'invoco a plena nit amb les mateixes
paraules que temps ha. La lluna és groga
i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes
com un record de mi mateix i em cauen
dels dits a terra, lentament, les restes
del temps caduc que he viscut sense viure.


Ara és l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.


Apressa tant com puguis el retorn
que la casa és molt trista sense tu.
Cada vespre, en tancar les persianes,
deixo vagar l'esguard
pel camí que s'enfila
des del fons de la vall
i intento destriar algun so revelador
d'entre els sons coneguts i que ja estimo.
Posaria pitxers amb flors a les finestres
i estovalles de lli, si endevinés que tornes,
i encendria tots el llums de la casa
perquè et servís de far si es feia fosc,
i em mudaria i sortiria a la porta
per veure com arribes.
Però s'escolen els dies
i ja no goso preguntar-me
si no és més dèbil cada dia l'esperança.
Fa tant de temps que ningú
no treu la pols del llibres.
¿Mena a algun lloc el camí
de la gran solitud?


6 comentaris:

Galionar

Felicitats, Pilar i Carme, per aquesta elecció tan encertada. Estic d'acord amb tot el que dius de la Carme, Pilar, però de tu se'n podrien dir moltes coses tan afalagadores com d'ella.
I jo em sento molt afortunada d'haver-vos conegut a totes dues.

Carme

Estimada Pilar, moltes gràcies per les teves paraules que són afalagadores al màxim grau que hi pot haver. Totes. Però m'agradaria agrair-te especialment que hagis descobert la meva il·lusió i fal·lera per crear mons paral·lels. Què seria de la meva vida sense camins de fugida que em porten a petits paradisos individuals i secrets o a voltes compartits amb qui els sap entendre. Tu, Pilar, has col·laborat abastament, en l'empresa de fer-me creure que aquests móns són possibles i que es poden compartir.

Entro avui en aquesta sala de lectura d'una altra manera que no havia entrat abans.

I si dius bé sobre la meva predilecció per, Pedrolo, el mateix amor i admiració tinc pels poemes de Martí Pol.

Gràcies!

rebaixes

He caigut de clatell
o m'ha parat el nas.
El signe TERRA triomfa
per la força vivent
que dins seu ampara
Avui quedo ensonyat
enla veritable constància
de perbre la voluntat
a fllor de pell
donant l'exemple que
tot és possible fins
el que ens sembla no real.

Si coneixia una veu
ara en tinc dos d'arxivades
i la melodia que produeixen
dins el meu interior
no és pas de baralles...
sino abella que treballa
i dona el su fruit...
La vida també m'ha reservat
la presiocitat d'altres,
me la han cedit per ajudar-me
a saber respectar-les.
............... Anton

Pilar

Galionar. Gràcies, maca!

Carme. Aquests mons paral-les, es troben en un de sol. Tot el que pensem forma part de nosaltres i es fa real quan ho podem descriure amb tota mena de detalls. Sóc jo qui t'agraeixo per la llibertat que em dónes de passejar-me pels teus espais.
Saps que estic molt contenta de poder compartir amb tu, aquest. M'agrada com ho has fet.
Amb Miquel Martí i Pol, vaig endinsar-me de ple en la poesia catalana, a banda dels clàssics, que coneixia. Ell i Perucho, amb la seva prosa, em van crear un horitzó de metàfores i expressions a què vaig voler arribar, en una llengua que, encara que la parlava des de petita, m'era completament desconeguda em moltes de les seves particularitats.
Benvinguda, maquíssima!

Anton. Sabia que t'agradaria. Un somriure i un petó.

Tatuagem

Suena lindo!

Besos

Pilar

Tatuagem. Gracias. Me gusta saber que entras a escuchar la lectura, incluso en una lengua que no entiendes. Es grato saber que te gusta.

Gràcies!