02 d’octubre 2011

Tot i Estat dejú / Todo y En ayunas


Trobada al blog de la Sandra Roig

No recordo el temps que fa que conec a la Sandra, però, des de llavors, la lectura dels seus poemes no em deixen indiferent. Quan vaig tenir ocasió de conèixer-la personalment vaig demanar-li la seva col-laboració i ja la tenim aquí.
Són dos poemes curts que em permetrà paladejar el sabor de les seves lletres, acompanyats d'un escrit que us copio tot seguit. Crec que és la millor introducció. Gràcies, Sandra!

D’ençà que vaig descobrir Sala de lectura, que s’han anat despertant en mi noves sensacions, la primera fou conèixer personalment a Pilar, hi ha una llum que se’n desprèn d’aquest somriure obert i una sensibilitat que es percep només trobar-t’hi, a la primera conversa recordo que vaig percebre una afinitat com la que només pots sentir en comptades ocasions, i després,  aquesta intuïció m’anunciava una generositat sincera que s’ha anat constatant en aquest breu espai de temps. 
Es per això que em fa moltíssima il•lusió poder enviar dos poemes meus a Sala de lectura, recitats per el periodista i director de Radio Quart:  Mateu Ciurana, ell es també la veu de Veinàlia.cat, programa televisiu que es dedica als “recitatges” de clàssics. Com que no tinc micròfon vaig demanar a en Mateu si em faria el favor de recitar els poemes TOT I DEJÚ. 
La seva resposta ha estat fantàstica i la magnitud que li ha donat al meu vers, increïble. Fins al punt que per un moment em va fer dubtar que jo fos capaç d’escriure aquests poemes. 
Quins petits miracles fa la xarxa que em permet conèixer persones que fan del camí cap a l’art un viatge fantàstic on aturar-se a contemplar cada detall és un miratge fascinant, mentre t’hi trobes al camí. 
Aquesta imaginació meva, atorga a Sala de lectura la visió d’un pati de butaques ple de gent, i de color a l’espera que s’alci el teló, un teló de la mà de Na pilar, i d’en Mateu que no només em fan les hores més viscudes sinó que em conviden a gaudir de cada instant de la meva escriptura.
A aquesta sala, l’espera atenta del començament d’una funció plena de llum, la de Pilar , i a en Mateu l’aplaudiment alçada en peu pel seu talent en els “recitatges”.  
A tots dos i als que escolteu i llegiu, moltíssimes gràcies!. 

Sandra D. Roig. 

No recuerdo el tiempo que hace que conozco a Sandra, pero, desde entonces, la lectura de sus poemas no me dejan indiferente. Cuando tuve ocasión de conocerla personalmente pedí su colaboración y ya la tenemos aquí. 
Son dos poemas cortos que nos permitirán paladear el sabor de sus letras, acompañados de un escrito que os copio a continuación. Creo que es la mejor introducció. ¡Gracias, Sandra!

Desde que descubrí Sala de lectura, se han ido despertando en mí nuevas sensaciones; la primera fue conocer personalmente a Pilar, hay una luz que se desprende de esa sonrisa abierta y una sensibilidad que se percibe sólo encontrarte. En la primera conversación recuerdo que percibí una afinidad que sólo puedes sentir en contadas ocasiones, y después, esa intuición me anunciaba una generosidad sincera que se ha ido constatando en este breve espacio de tiempo. 
Es por eso que me hace muchísima ilusión poder enviar dos poemas míos a Sala de lectura, recitados por el periodista y director de “Radio Quart”: Mateo Ciurana, él es también la voz de Veinàlia.cat, programa televisivo que se dedica a recitales de clásicos. Como no tengo micrófono pedí a Mateo que me hiciera el favor de recitar los poemas “TOT”  y “DEJÜ”. 
Su respuesta ha sido fantástica y la magnitud que le ha dado a mi verso, increíble. Hasta el punto que por un momento me hizo dudar que yo fuera capaz de escribir estos poemas. 
Qué pequeños milagros produce la red, que me permite conocer personas que hacen del camino hacia el arte un viaje fantástico donde pararse a contemplar; cada detalle es un espejismo fascinante, mientras te encuentras en el camino. 
Mi imaginación, otorga a Sala de lectura la visión de un patio de butacas lleno de gente y de color a la espera que se alce el telón, un telón de la mano de Pilar y de Mateu que no sólo amenizan mis horas, sino que me invitan a disfrutar de cada instante de mi escritura. 
En esta sala, espero atenta el comienzo de una función llena de luz, la de Pilar, y me pongo en pie para aplaudir a Mateo por su talento en los recitales. 
A los dos, a  los que escucháis y leéis, ¡muchísimas gracias!

Sandra D. Roig.


Tot



Estat dejú


4 comentaris:

M. Roser

Fantàstic Sandra, felicitats...
Petons,
M. Roser

carina

Preciosos, profunds els poemes de la Sandra. M'ha agradat molt el primer, Tot. Per cert, molt ben recitats.

Papallona blava.

Pilar, com sempre, els poemes de la Sandra, fantàstics. M’agrada’t molt “Tot” doncs amb poques paraules diu molt. La senzillesa dels mots m’encisa quan diuen tant en tan poc.
També m’agrada, en aquesta ocasió, l’escull que s’ha fet de la fotografia, doncs aquestes papallones blaves m’han recordat quelcom, oi ?
Jo també us abraço.

rebaixes

Què és TOT?
El que pensem ?
El que vivim ?
El que som ?
........ anton.

He arrencat altre cop
el full de calendari.
El d'avui.
Quants n'han anat al terra ja?
Sembla que estigui dejú
i cada dia arenco
un trocet de ma vida
per menjar el full
que em toca.
............. Anton
Els amateurs davant l'evidència a callar i escoltar i aprendre...
M'hauré de girar de cul els anys i aixì seran en ves de 80 ... 08, no sé si em donarà temps d'aprendre.
Potser havia d'haver escrit, Oh, què preciós !!, però com que soc sol m'he permés la llicència i aplicar-me-la.

Gràcies!