08 de gener 2012

Somiant/Soñando



Carme, ens llegeix: Somiant. Extret del llibre: "El teu nom és un ésser viu", de Josep Manel Vidal. A més, a més, il-lustrem el post amb un dels seus dibuixos. Es pot demanar més? Gràcies, Carme!

Carme, nos lee: Somiant. Extraído del libro: "El teu nom és un ésser viu", de Josep Manel Vidal. Además, ilustramos el post con uno de sus dibujos. ¿Qué más se puede pedir? ¡Gracias, Carme!






SOMIANT

No cal que et  diga que he perdut el rumb quan no torne del teu cos. Vaig traure el cap per sobre la tanca dels teus ulls,  una vesprada,  i ara camine  esmaperdut per haver  fregat  el cel amb la punta dels meus somnis. Em vaig  deixar  caure sobre els teus llavis, breument, i la meua boca va emmalaltir en pronunciar el teu nom, en una lletania  dolorosa que intenta  apaivagar tanta  distància  infinita. L’aprenentatge de la teua presència és  ara el bategant dictat de la memòria. M’imagine sempre tombat  en la màrfega del teu cabell, jugant  a ser xiquet que juga,  a soltar  l’herba, a saltar  el cel.


3 comentaris:

Carme

Gràcies, Pilar! M'agraden aquestes complicitats, a dos, a tres...

El meu valencià, em fa una mica de vergonya... :) però l'havia de fer meu, d'una manera o altra.

Se'm fa tant meu llegint-lo de pensament que no vaig pensar en la dificultat de llegir-lo en veu alta.

Bé, Josep Manel, he fet el que he pogut.

Gràcies a tots dos: Pilar, per la teva Sala, Josep Manel, pel teu llibre.

Que tingueu bona setmana!

Pilar

L'important és que et trobis bé quan llegeixes en veu alta. Com més es fa, més nostres fem les lectures.
Gràcies per la teva disponibilitat, Carme. És una gran sort i un privilegi saber-te al meu costat.
T'estimo, bonica. Un petó!

Josep Manel Vidal

Sincerament, esta genial. Emociona... Gracies a vosaltres.

Gràcies!