Dies enrere va ser el meu aniversari i l'Anton em va regalar, una vegada més, la seva veu, tot interpretant un dels textos que he escrit. Gràcies, Anton!
Dias atrás fue mi cumpleaños i Anton me regaló, una vez más, su voz, interpretando uno de los textos que he escrito. ¡Gracias, Anton!
Vaig convergir amb una veu i la història que explicava i vaig volar, sota la volta celeste i més enllà, tot transcendint el tènue calor de l'horitzó, alhora que m’enervava l'olor de les herbes de la sabana. La imaginació fou bombolla en contacte amb el vent i els sentiments, còmplices dels sentits, cavalls a galop per paisatges edènics, plens de somnis, que m’estremien amb una càlida llum crepuscular. No vaig poder, ni tampoc vaig voler evitar, que una altra pell m’emboliqués a través dels lírics records fets paraula que evocaven, seduïen fascinaven i fins i tot feien mal, quan formes isotòpiques a l’hora d’entendre la vida allunyaven camins que, fins aleshores, es tocaven. Enrere quedaren, en el reflex de cada mot, la imatge idíl•lica d’enigmàtics paratges i el seu punt de llum ambre.
Vaig veure l’albada, al focus comú del sentiment perfecte que em fonia en la complicitat del paisatge femení, fruit de la inspiració de l'exotisme d'altres temps en què era normal que els hiverns ho cobrissin i tapessin tota la vida que guardava a l’interior. En les branques de l'arbre tremolaven les fulles, temoroses de caure al buit abans d'assaborir el fruit de l'amor al qual no tenien accés. Una barreja de vinagre i mel eren els seus silencis en el fons inabastable que emmarcava cada seqüència del recorregut, fins a desaparèixer en el delit d'un jo poètic.
0 comentaris:
Gràcies!