Si goso dir-li un mot d'amant

Pérez i Sierra, Marta (2012-12-12). Si goso dir-li un mot d’amant (Catalan Edition) (Kindle Locations 345-351). iBuksgrup. Kindle Edition.

La poesia de Marta Pérez Sierra, està feta de temps, de simbolisme, d’aire, d’aigua, d’anhel vital i de paisatges lunars en què la dona, a través del seu cos, connecta amb la creativitat del cicle de la natura. Ens arriba ben endins el seu univers, gestor de vida i de mort, alliberat en idees que ens aproximen al seu interior i emergeixen a la superfície brillant d'un mirall que ens reflecteix. Reneix i es fa visible en el silenci d'un acurat brodat de sentiments i emocions, que ens condueix a través de descobriments adormits i despertats a l'aurora i a l'ocàs, punts del dia en què floreix el seu discurs poètic-narratiu, amb què dota la dona d'una manera especial de relacionar-se amb l'home, més enllà de la passivitat a què la van relegar. En el temps intermedi planifica en una fase de somieig ancestral en la qual es nodreix la inspiració, arrelada amb el seu entorn i la seva intuïció. Aquesta última, té un paper rellevant en la forma i els paisatges humans d'uns versos, polifònics, sense cants de sirena, en què es defineix com "ésser". Al mateix temps ens sedueix amb la filigrana de la metàfora i la personificació íntima del pensament femení, totalment receptiu als canvis importants, en el gaudi del contacte amb el complement masculí. Res els separa en el procés creatiu, ni en les emocions que ballen abraçades en les estrofes nascudes individuals i lliures, creadores de l'ambient propici per a la sensibilitat.

La poesía de Marta Pérez Sierra, está hecha de tiempo, de simbolismo, de aire, de agua, de anhelo vital y de paisajes lunares en los que la mujer, a través de su cuerpo, conecta con la creatividad del ciclo de la naturaleza. Cala hondo su universo, gestor de vida y muerte, liberado en ideas que nos aproximan a su interior y emergen en la superficie brillante de un espejo que nos refleja. Renace y se hace visible en el silencio de un cuidadoso bordado de sentimientos y emociones, que nos conduce a través de descubrimientos adormecidos y despertados en la aurora y en el ocaso, puntos del día en los que florece su discurso poético-narrativo, con el que dota a la mujer de una forma especial de relacionarse con el hombre; más allá de la pasividad a la que la relegaron. En el tiempo intermedio planifica en una fase de ensoñamiento ancestral en la que nutre su inspiración, enraizada con su entorno y su intuición. Esta última, tiene un papel relevante en la forma y los paisajes humanos de unos versos, polifónicos, sin cantos de sirena, en los que se define como “ser”. Al mismo tiempo nos seduce en la filigrana de la metáfora íntima del pensamiento femenino, totalmente receptivo a los cambios importantes, en el disfrute del contacto con su complemento masculino. Nada los separa en su proceso creativo, ni en las emociones que bailan abrazadas en las estrofas nacidas individuales y libres, creadoras del ambiente propicio para la sensibilidad.

  

Sé que en aquest instant precís,
 i no en cap altre,
 tu m’estàs pensant.
Teclejo quatre mots escaients.
Les lletres, infinites,
 s’estiren fins a abraçar-te.

Sé que en ese instante preciso,
  en ningún otro,
  tú me piensas.
Tecleo cuatro palabras oportunas.
Las letras, infinitas,
  se estiran hasta abrazarte.





 Lectura poema

He nuat les paraules tendres

en un pomell,

amb tanta traça,

que sembla un ram de romaní

 amb una branqueta de canyella.

 El llacet de setí color lavanda

és un interrogant.


He anudado las palabras tiernas
en un ramillete,
con tanta maña,
que parece un ramo de romero
  con una ramita de canela.
  El lacito de raso color lavanda
es un interrogante.

Lectura poema

Hortènsies al jardí

de l’insomni.

Espai buit dels meus anhels.

M’escric absent.                                                

 Llegeix-me

en el secret de les aigües

 i en el mirallet de mà de la nit.


Hortensias en el jardín
del insomnio.
Espacio vacío de mis anhelos.
Me escribo ausente.
  Léeme
en el secreto de las aguas
  y en el espejito de mano de la noche.

Lectura poema