Els pastorets de Vilafranca: Josep i Maria busquen posada

Pessebre vivent de les Gunyoles

Lectura del text

  ESCENA II                                                                          Josep i Maria busquen posada

(S’il•lumina el prosceni, Som a les últimes cases de Betlem. Maria està a punt de donar a llum. És el capvespre i estan tots dos força cansats).

JOSEP      Potser aquí tindrem més bona fortuna.

MARIA    Per vós ho voldria: perquè del vostre sofriment sofreix el meu cor.

JOSEP      La vostra fatiga mereix millor acolliment, Maria. Provem ara en aquestes últimes cases. Als  hostals no ens volen, els parents ens refusen...quina angoixa veure-us així exposada al malparlar d’aquesta gent.

MARIA    No us afligiu, espòs meu, Déu no ens deixarà, encara que posi a prova la nostra fortalesa.

JOSEP      (Truca) Per l’amor de Déu, si ens volguéssiu donar acolliment per aquesta nit!

VEU          Aneu a l’hostal!

JOSEP     Ja  hi hem anat i no ens poden rebre.

VEU        Doncs, aquí encara menys! Arregleu-vos com pugueu!

JOSEP    Escolteu! Un mot, encara. Si volguéssiu acollir almenys la meva esposa. La fatiga la rendeix i ho necessita tant en son estat...

VEU          Aneu, aneu en nom de Déu!

JOSEP      (Una altra casa) Ens voldríeu donar acolliment, per l’amor de Déu?

VEU        Vaja, fora! Fora d’aquí, pidolaires!

JOSEP    Senyor, el cor se’m trenca! Maria, esposa meva, tampoc aquí!

MARIA    Per què us afligiu així? El Nostre pare del Cel no ens abandonarà. Ell, que té cura dels ocells, no s’oblidarà pas de nosaltres!

JOSEP    Oh, Maria, el meu cor defalleix veient que no puc procurar-vos ni alberg, ni descans, que ni al més pobre del món no es nega...No goso dir-vos-ho esposa meva, però només ens queda un recurs. Tot venint, he vist, fora muralla, una cova que serveix als pastors per a guardar els ramats...Déu meu! Si per sort no hi hagués ningú, allí Déu ens donaria l’abric que els homes no ens volen donar.

MARIA     Anem, espòs meu, A tot arreu estarem bé, amb la bona companyia del Senyor.

Aquesta versió – o perversió, segons es miri- d’Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, de J.M. Folch i Torres que us presentem, és el resultat de l’evolució que ha patit aquest text desprès de més de vint Nadals de ser representat pel grup de teatre de l’AAVV de Sant Julià.

(Vilafranca del Penedès, gener del 2004)

BON NADAL!