Tanco la porta de Nadal, tot llegint un conte de Galionar. Una magnífica carta no rebuda, malauradament, pel seu destinatari.
M'agrada especialment la manera en què ha intercalat uns versos de Neruda, traduïts per ella. Aquests, són guia i part de la història, la qual es desenvolupa com si fos l'evocació d'un somni.
Gràcies, Galionar!
Cierro la puerta de Navidad, leyendo un cuento de Galionar. Una magnífica carta no recibida, desgraciadamente, por su destinatario.
Me gusta especialmente la manera de intercalar unos versos de Neruda, traducidos por ella. Estos, son guía y parte de la historia, que se desenvuelve como si fuera la evocación de un sueño.
¡Gracias, Galionar!
4 comentaris:
Una bona tria, em va agradar molt aquest conte!
Gràcies, Carme. N'he gaudit molt amb la lectura. M'agraden molt els contes de la Montse, plens d'una nostàlgia dolcíssima, que els fa especials.
Ostres, Pilar, no sé pas què dir; escoltant la lectura d'aquesta narració a través de la teva meravellosa veu m'ha semblat retrocedir en el temps i crec que per una estona he tornat a ser la dona plena de contradiccions que va escriure tot allò per no ofegar-se en ella mateixa... Quina emoció tan viva s'ha desfermat en el meu cor... Moltíssimes gràcies, amiga, mai no podré fer prou per agrair-t'ho!
Una immensa abraçada i gràcies, gràcies, gràcies!
Galionar. No es mereixen, no es mereixen, no es mereixen. ^0^
Gràcies!