Trobada a la xarxa
Andrés CV, és un compositor i pianista que he conegut fa poc. M'agrada molt una de les seves composicions, "Gotas de lluvia", així que m'he atrevit a demanar-li que me la deixés i generosament ho ha fet.
He triat una de les parts que la componen i l'he afegit com a fons al poema que us recito avui. No és usual que nuï música i lletres, però he pensat que igual i us agrada conèixer-lo. Espero i desitjo que us resulti agradós.
Gràcies, Andrés!
Andrés CV, es un compositor y pianista que he conocido hace poco. Me gusta mucho una de sus composiciones, Gotas de Lluvia, así que me he atrevido a pedísela prestada y generosamente lo ha hecho.
He escogido una de las partes que la componen y la he añadido como fondo al poema que os recito hoy. No es usual que anude música y letras, pero he pensado que tal vez os guste conocerle. Espero y deseo que os sea grato.
¡Gracias, Andrés!
La peça musical podeu escoltar-la sencera (podéis escuchar la pieza musical entera) aquí:
Text en català:
Música, és quelcom més que una paraula
escrita sobre un paper. És sentiment,
poema silenciós que m'arriba, tot brunzint,
en un majestuós vol, entre els plecs de l'aire.
Arboradura de cantussol on brilla la lluerna,
mentre el cant apaivagat dels grills
xiula a la cúpula incendiada.
Sis gargots la componen
i un accent, amb harmoniós aleteig la dibuixa
enmig d'un degotim de silencis.
Esclafit d'aigua, melodiosa temprança,
còctel ambrosíac de so i de temps,
cor de l'alba i de l'ocàs,
balafiu d'acords, que estremeixen
amb la cal•ligrafia arrenglerada de l’arpegi.
Texto en castellano:
Música, es algo más que una palabra
escrita sobre un papel; es sentimiento,
poema silencioso que me llega, susurrante,
en majestuoso vuelo, entre los pliegues del aire.
Arboladura de sonido donde brilla la luciérnaga,
mientras el canto apagado de los grillos
silba en la cúpula incendiada de la noche.
Seis letras la componen
y un acento, con harmonioso aleteo la dibuja
en medio de un derroche de silencios.
Chasquido de agua, cantarina templanza,
cóctel ambrosíaco de sonido y tiempo,
corazón del alba y el ocaso,
derroche de acordes que estremecen
con la caligrafía sucesiva del arpegio.
Pilar Vh
7 comentaris:
la musica al cor arriba
destrempant l'aire
fent giragonces inaudites...
Musica som nosaltres...!!
Camí de somnis on cura el viatge
que hem emprés amb ritme
de no perdre el somni que somica.
Dins es revoltilla, es cou,
i esclata la idea amb veu de paraula.
Cascaula florida de groc,
botonets que rellisquem com gotim d'aigua,
Pluja de sons que aclamen
pensaments, idearis, pregàries...
Dins el cor et tinc
fluint cada instant com vida.
Que seria sense tu...?
Cullo l'incert que excalma...
No existiria ni veu ni parla.
.................. Anton.
Mira, he llençat aquesta pedra al vidre...
No s'ha trencat.... Però ha fet musica...
TINC !!!Tinc !! tinc!
hi han pedres que reboten. Bona nit.
Amic Anton, faltava el so de picarol del rebot de la teva pedra.
Gràcies!!! ^0^
Escribes palabras encantadas
que yo creo que robas de las hadas
pero esa forma de recitar,
esa voz
perturba el alma
un abrazo
Andrés c.v
Gracias, Andrés. Gran parte del resultado se le debe a tu música.
Espero que otro día me la vuelvas a dejar.
Una abraçada!!! ^0^
Sou tots genials.
Bazet
Gracias, Puri!!!! Un BESAZO!
Avui que t'he tornat a oir... s'ha soltat el vel...Musica, llum de la veu... Sol que pertorba...Clam en el bosc de les lletres... Copa i brindis i llampurnes de claror en les bombolles que esclaten una rere l'altra... La delícia de l'ambrosia que s'ofrena i ens penetra fins l'intern...Com som curts de memòria que m'he trobat aquí el pentagrama... anton.
Gràcies!