Dibuix de Carme Rosanas
L'Anton, ens envia un preciós poema de la seva autoria. M'agrada escoltar-lo; m'agrada llegir-lo. Et trobava a faltar. Gràcies, Anton!
Aquest poema surt al vent controlat, però abans ha fet el seu recorregut per molts llocs. Com totes les coses té la seva història i em fa recordar moltíssim a la Roser una persona que fa un any ens va deixar i era la que abans de entrar en la jxarxa sabia de tots els meus escrit, pintures, recitats...
El seu marit encara quan ens trobem i recordem la nostra història, sempre em comença...
SI JO POGUÉS EL TEMPS ATURARIA...
i qui no ho faria en algun moment de la seva vida?
Aquest poema surt al vent controlat, però abans ha fet el seu recorregut per molts llocs. Com totes les coses té la seva història i em fa recordar moltíssim a la Roser una persona que fa un any ens va deixar i era la que abans de entrar en la jxarxa sabia de tots els meus escrit, pintures, recitats...
El seu marit encara quan ens trobem i recordem la nostra història, sempre em comença...
SI JO POGUÉS EL TEMPS ATURARIA...
i qui no ho faria en algun moment de la seva vida?
Anton, nos envía un precioso poema, del cual es autor. Me gusta escucharle; me gusta leerle. Te echaba de menos. ¡Gracias, Anton!
Este poema sale al viento controlado, pero antes ha hecho su recorrido por diversos lugares. Como todas las cosas, tiene su hisoria y me trae muchos recuerdos de Roser una persona que nos dejó hace un año y era la que antes de entrar en la red sabía de todos mis escritos, pinturas, recitales...
Cuando su marido y yo nos encontramos y recordamos nuestra historia, siempre me dice...
SI YO PUDIESE SE PARARÍA EL TIEMPO...
¿Quién no lo haría en algún momento de su vida?
Cuando su marido y yo nos encontramos y recordamos nuestra historia, siempre me dice...
SI YO PUDIESE SE PARARÍA EL TIEMPO...
¿Quién no lo haría en algún momento de su vida?
4 comentaris:
Aquest poema surt al vent controlat, però abans ha fet el seu recorregut per molts llocs. Com totes les coses té la seva història i em fa recordar moltíssim a la Roser una persona que fa un any ens va deixar i era la que abans de entrar en la jxarxa sabia de tots els meus escrit, pintures, recitats...
El seu marit encara quan ens trobem i recordem la nostra història, sempre em comença...
SI JO POGUÉS EL TEMPS ATURARIA...
i qui no ho faria en algun moment de la seva vida?
Gràcies per ser la meva pregonera de veu, puc agrair tots els teus esforços per fer-me trobar bé... Tu també tens el teu clau que martiritza. Una abraçada, Anton.
Rebaixes. T'agraeixo molt el que ens expliques, Anton. Ho afegeixo al post, ja que estic segura que a qui ho llegeixi li ajudarà a endinsar-se encara més en la teva lectura.
Tens raó, qui no aturaria el temps en moments determinats? Jo he volgut fer-ho; de vegades perquè em sentia molt feliç i també pel contrari.
Ai, el temps...És un tirà que tot ho domina.
Gràcies per tot!
Me ha encantado el poema recitado por Anton, que voz tan bonita, fuerte y bien entonada que tiene.
Gracias por haberlo puesto en la red.
Besos Pilar
Mari-Pi. Me alegra que te guste. Anton es un buen rapsoda y siempre es grato escucharle,
Un abrazo.
Gràcies!