Trobada a la xarxa
M'encisa el Nadal de Papasseit.
NADAL / NAVIDAD
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i deprès de mirar-nos arrencarà a plorar.
Siento el frío de la noche
y la oscura zambomba.
También el grupo de jóvenes que ahora pasa cantando.
Oigo el carro del apio
que la calzada sostiene
y a otros que lo adelantan, todos hacia el mercado.
Mi gente, en la cocina,
junto al brasero ardiendo,
con el gas encendido, han desplumado al gallo.
Miro ahora la luna, que me parece llena;
ellos barren las plumas,
y ya añoran mañana.
En la mesa, mañana, no existirán los pobres
- ¡tan pobres como somos! -.
Jesús ya habrá nacido.
Nos mirará un instante al llegar a los postres
y después de mirarnos arrancará a llorar.
Traducció: Pilar Valero
10 comentaris:
Ni que sigui un poema tan conegut de Salvat Papasseit, m'has posat la pell de gallina igualment!
Carme. És molt conegut per nosaltres, sí, però els matisos que té són tants, que sempre et deixen pensant.
Espero i desitjo que la traducció lliure que he fet contingui els mateixos matisos i que aquests arribin als que no el coneixen tant.
Pilar has dejado un precioso poema lleno de sensibilidad, lo he escuchado en las dos lenguas y en las dos me ha gustado.
Que tengas unas felices fiestas y que podamos seguir felicitándonos con nuestra amistad.
Un beso fuerte y Feliz Navidad
Mari-Pi. Me alegra que te haya gustado la lectura de hoy.
Que tus celebraciones estén llenas de todo lo que deseas.
Un abrazo.
la veu, jo diria,
entra de plè
i en l'oïda regala
del Nadal el bes.
........... Anton.
Rebaixes. Gràcies!
Este poema me trajo mucha paz!
Besos
Tatuagem. És un precioso paisaje lleno, como tu dices, de paz.
Petons!
Tantes vegades he llegit aquest poema com cap vegada no m'ha deixat indiferent. Ara, m'ha emocionat encara més sentir-lo.
Rafel. Quan els poetes parlen amb el cor i ens regalen sentiments, és un gaudi llegiur-los.
Gràcies!