Plany fosc vora la mar / Lamento oscuro junto al mar

Trobada a la xarxa

Dies enrere, al programa Versàtil d'Emun FM Ràdio, Vaig sentir la veu del poeta Víctor Verdú, tot recitant els versos d’un altre poeta Jordi Pàmias. Aquests estan recollits en “Plany fosc vora la mar”, i es troben a: Jordi Pàmias, La casa dels avis. Obra poètica I, Pagès Editors, 2011. 

Em va agradar la sensació que vaig sentir en imaginar un poeta tot emmirallant-se en un altre. En aquell moment pensí que a les persones que seguiu aquest blog us agradaria tenir-ne accés al recital. Gràcies, Víctor, per la teva assequibilitat!

Días atrás, en el programa Versàtil de Emun FM Ràdio, oí la voz del poeta Víctor Verdú, recitando los versos de otro poeta Jordi Pàmias. Estos están recogidos en “Plany fosc vora la mar”, y se encuentran en: Jordi Pàmias, La casa dels avis. Obra poètica I, Pagès Editors, 2011.

Me gustó la sensación que tuve al imaginar un poeta reflejándose en otro. En aquel momento pensé que a las personas que seguís este blog os gustaría tener acceso al recital. ¡Gracias, Víctor, por tu asequibilidad!

Textos

Llegeix, Víctor Verdú


PLANY FOSC VORA LA MAR

Tot moria en la pau

alta, hivernal, quan l'aire del teu cos

passà com un gemec. sota la neu

impalpable dels somis,

s'enduria la gleva del silenci

....................

Enyoro l'antiga

besada de neu,

al racó del sol

d'un migdia breu.


L'hivern m'acompanya

amb el seu gemec.

Nua, la verneda;

el rierol, sec.

S'aclofa, en la boira,

un silenci greu.


Enyoro els teus llavis

i la teva veu.

....................

En l'aridesa llarga del camí,

s'obre un interrogant sense resposta.

I el sol, que davallà cap a la posta,

duu la ditada roja del destí.


Em sento ara desvalgut. I em costa

de demanar-te l'últim do: un mesquí

glop d'aigua, per la set que em fa morir,

i un tros de pa, i una migrada almosta


de pietat. Si la boirina em priva

de veure't, si ets la cendra d'esvaîts

records, no hi ha cap esperança viva?



Càntir trencat, la joia dels meus dits.

Companya de la nit, dolça i esquiva...

Ample, el somriure; però, els ulls, petits!

....................

Clara nit de Sant Joan!

Foc altiu, rialla fresca.

Ja ha arribat l'estiu llampant;

l'aire és fi com una seda.


Tu, però, et vas allunyant

per camins que no coneixes;

bona companyia et fan,

al tossal, alzines velles.


Amor efímer, semblant

al vol mut d'una falena!

Al temps de la sega, el cant

dels grills té un perfil d'aresta.


Ja la nit de Sant Joan

s'ha tornat un munt de cendra!

La mort s'acosta, dansant;

tots som caliu de foguera.