Vaig conèixer "Lloba insaciable" en un dels seus escamots i em va agradar la poesia que gesta a la llum de la lluna.
Espero que us agradi la interpretació d'un dels seus poemes. He comptat amb la col•laboració de Mel, que la fa màgica. ¡Gràcies, Mel! Gràcies, Lloba!
Conocí a “Loba insaciable” en uno de sus merodeos y me gustó la poesia que gesta a la luz de la luna.
Espero que os guste la interpretación de uno de sus poemes. He contado con la colaboración de Mel, que le da magia. ¡Gracias, Mel! ¡Gracias, Loba!
Lectura en català
Lectura en castellano
Texto original:
http://lalobainsaciable.blogspot.com.es/2012/11/porteadora.html
Aferma’m al teu ventre de papallona
vol incessant
que em du a libar els sucs secrets
quants sabors desconec
de tu
aquelles contemplacions que encara no em són lliurades
el color de les fantasies
la frescor de l’aplom
el rellent dels somnis
aquesta intensitat
que no nomenes
el que no té temps
perquè tu ets tot el meu temps
Traducció: Isabel del Pilar Valero
6 comentaris:
Preciós,El to que has agafat és mes baix que el que normalment uses, podies quedar escanyada, ara dins del poema per recitar-lo li he trobat el to que sugereix entre complicitat a bruixeria un rellamp de sensacions. Això és la veu, per mí, adaptar-la al que creus del poema i enfrentar-t'hi... Sembla com si t'engolises les paraules... Et deixo riure, pero no em bufetegis per la gosadia de posar-me en els teus secrets de la veu. Anton.
Anton, no sé si t'he parlat mai d'una època en què vaig fer teatre i jugava amb els secrets de la veu que has percebut.
Feia molt de temps, que no interpretava i vaig començar el blog amb passes insegures. A poc a poc, les faré fermes, n'estic segura. Sàpigues que tu ets el meu referent. ^0^ Gràcies!
Jo sols soc un aficionat, que amb tot gaudeixo i miro d'aprendre del contrari?Llegir és una cosa sosa, per mi. Interpretar és sentir en propia carn el que diu el poema... Ni han de molt bons i de molt difícis d'interpretar... Cuida't la veu que la tens molt bona i es fa malbé si un no la cuida...Jo, ara la tinc descuidada i no reacciono... abans cantava almenys una hora al dia i les cordes ho agraien...Tota la vida he cantat molt, el meu germà tocava el piano i guitarra d'oides, hi feiem cada concert que la gent s'asseia als estius al carrer a la fresca escoltant-nos, quins temps...( he entrat un aclariment)... per que quan estan calentes et surt el que vols... I quan un ha de fer notes en la part de baix o en l'últim del que un arriba... ja,ja... que tinguis aire i lleugeresa a dins de la gola...// Fent teatre...Tu, que bonic seria veure't interpretar... Una abraçada. Anton.
Jo crec, Anton, que tot i que no siguis professional interpretes com si ho fossis...I a més, a més, tens la veu que t'hi acompanya.
Ai, la veu...Quantes vegades se'm perd, sense cap motiu aparent.
Jo també cantava molt i fins i tot em feien rotllana. Al dia d'avui, a voltes ento9no, quan estic cuidant les plantes. És un acte inconscient que em lliga a un passat agradós i me'l retorna.
Sí, Anton. Feia teatre i en tenia facilitat per oblidar-me de mi i ser un altre. :-)
Un somriujre i un petó.
Aunque llevo un tiempo refugiado en la lobera, ante esta traducción y no digo esa declamación, acompañada musicalmente con tanto mimo como la que expresa tu voz, solo se me ocurre aullar agradecidamente...¿Llega? No son aullidos de preservación del territorio sino de gratitud por compartir.
Me sonrojas, Pilar. Buena jornada.
Ui, loba, has dejado tu hivernación. Llegan, los aullidos desde tu escondite. ¡Gracias!
Gràcies!